20
de març 18,33
No, no podia ser cert!
No parava de repetir-se a si mateixa que no podia ser deveres... La sensació d'estar vivint una ficció, una pel·lícula amb un guió mal bastit, sense argument, cada vegada era més forta.
Eixia tant com podia a l'estret solàrium de l'apartament, a la galeria de la cuina, al balcó, pujava a la terrassa de l'edifici...
Tractava de mantenir-se ocupada: posava rentadores sense parar, portava els auriculars i sentia música, obria el llibre. Només n'hi havia un llibre a l'apartament on passaven alguns dies a l'estiu. Ja se l'havia llegit, però és igual...
Evitava com podia estar-se amb ell. Feia cara de gos, de fàstic... deia estupideses contra tot i contra tots i no feia altra cosa que mirar la televisió i dormir. No havia gosat dutxar-se ni canviar-se de roba des de divendres passat. No s'afaitava... Havia sigut idea d'ell marxar de casa i passar açò a l'apartament. Així la xiqueta passaria el dia en el jardí de la comunitat de veïns i no donaria pel sac. Quina merda! Les hores no passen!
Fa un altre viatge al supermercat. Queda tan lluny! S'ha acabat la cervessa... En pujar l'escala el sent cridar. Apreta el pas. - Deixa-la! No la toques! Pega'm a mi si eres home! Fill de gossa! A ella no la toques!...
La galta no li fa tan mal com la vida...
Torna al terrat a estendre uns llençols. S'emporta la xiqueta amb ella. No la deixarà ni un segon sola amb ell...
- Mare, com es diuen eixos arbres que semblen pinzells, que no me'n recorde?
- Xiprers, es diuen xiprers.
- Ah, si, eixos arbres de cementeri, ja se...
No, no pot ser cert... No pot ser que tinga tanta por. Que tot siga tan estrany. No pot ser...
Els carrers buits, la platja deserta... només un gos que lladra a l'edifici d'enfront.
Quan passe tot açò, li dirà que vol separar-se. Ja fa temps que volia veure's amb cor per dir-li-ho...
Però ara... Atrapada dins una pel·lícula roin, en un apartament mig buit amb aquells mobles horribles...
Dins, en un racó un flotador punxat, una pala de plàstic verda i un poalet vermell per jugar a fer castells a la sorra... Fora res, ningú... La mar, no s'ho pensava, també pot fer olor a peix podrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada