2009/08/19

Lluna



Fa dies tothom recordava l'aniversari de l'arribada dels homes a la lluna. Fa dies que vull posar algun pensament en aquesta paret blanca...


Estar en la lluna, allunat, tocar la lluna amb els dits, vestir-se de llunars o pegar mossos a la mitja lluna d'un meló d'aigua vermell i fresc. Mirar la lluna plena o fixar-se en les llunes minvants per resseguir els costums agrícoles. Lluna que torna llop a l'home o home al llop. Lluna dels poregosos o dels enamorats, lluna d'estiu o d'hivern...


Penjada d'un fil invisible des de la bòveda del cel la imaginaren els antics, ensumada de mel o de fel, flotant a l'espai al ritme d'un vals a l'odissea 2001 que imaginà el Kubrick.


Sempre ha estat ahí i quan no hi estiguem cap de nosaltres continuarà ahi. Pedrassa femenina, cudol que mira des de lluny què fem i pensem.


Els romàntics malaltissos diuen que és d'ells, nostra, de tots els que miren més enllà d'allò que es veu. Però em contaren una cosa... Un xilè foll i aclaparador se la posà a nom seu al registre de la propietat. És seua per llei i per dret. Els qui promouen utòpics viatges espacials per a gent folrada de diners hauràn de demanar-li permís, hauràn de comptar amb "l'amo" de la lluna d'argent i fred... perquè no és nostra, és d'ell... propietat particular de la poesia.


Fa molts i molts anys, en anar-sen la lluna a dormir es trobà amb el sol que despertava i el reptà: què t'has arribat a paensar sol orgullòs i altiu?... rei et dius i t'ho creus. Reservada estava la nit per a la lluna mentre l'imperi del sol omplia el dia llarg de les acaballes de juny. Just en eixe moment, el sol, bafaner i rescalfat d'una nit tan llarga com la de Sant Joan, acceptà el repte: - ens jugarem l'imperi de la bòveda del cel lluitant amb les armes de què cadascú de nosaltres disposa!. El sol cremarà amb els seus rajos i la lluna punxarà amb la seua espasa de gel i fredor... Durant molts mesos la lluna guanyava les embestides i, minut a minut, anava fent-se senyora de la nit que cada vegada ocupava més espai en els cervells dels éssers vivents, fins fer-se ama dels seus cors entristits. Fulles marcides, vida animal amagada sota la neu, gents aterides de fred al racó de la llar. I la lluna, envalentonada al cel de l'hivern creient-se ja mereixedora de la corona reial de l'imperi del cel... I així fins el Nadal... Quan arribe el Nadal us contarè com acaba el mite (encara que ja us ho podeu pensar), perquè tot ha de seguir el seu cicle natural, perquè una cosa ve darrere d'un altra i una lluna plena i nova tornarà a minvar i recreixerà...


Amb el dit a la lluna i allunat, amb la sensació d'haver-la conquerit per uns segons, d'haver-la posseït, de tenir-la en propietat... Feliç lluna, per a tots els qui amb ella, alguna vegada hem al·lucinat. I enveja per a l'amo de la lluna que des de la plana, als peus de les muntanyes andines, la mira i sap que és d'ell. Voldrà compartir-la amb nosaltres el Xilè?, encara que siga un poc...

2009/08/04

Torrudans a "la romana"


Pensaments a l'aire...
Perquè aquest títol?... Doncs, no té cap misteri. M'explicarè:
Torrudans, persones i personetes i personatges de La Torre de les Maçanes... clar i ras.
"A la romana"... això ja demana un poc més de "rotllo" per haver-ho d'explicar. Allà vaig...!
A la romana és un tipus de rebòs amb farina i aigua principalment. S'ha d'escabussar (allò que es vol fer "a la romana") en oli roent i ben calent perquè tot quede tou i cruixent...
Comencem per la fregitanga:
Calor, massa calor, quin estiuet, Senyor!... Fregits estem entre la vall i la riera... tant que presumiem del nostre microclima que atreu tant d'estiuejant de la bafarosa capital de la nostra comarca!... Fregits de calor i de més coses, ja ho crec!... Fregits de vore tanta cosa que encara no hi véiem, de sentir tanta mentida, de veure tanta cort doblant les espatlles davant qui representa l'Emperador de Roma...(que no se sap ben be qui és en temps de triumvirats i aliances senatorials). Espectacle al Colosseu i feres rossegant cristians a la sorra... Pa per al poble i circ per torbar-nos.
"Torbar": no significa ennuvolar el cervell per a què no pense ni patesca? (cast: turbar, turbación).
Anem amb la farina:
Un vell masover torruà als anys de la postguerra patía les estretors d'un temps cruel i difícil (com tothom en aquell temps). Baixava al poble i li preguntaven per la seua dona a la qual no véien massa per ací: - com està la dona?... i ell responia: - gitada dins una coixinerota de farina!...
El masero i la seva família patien moltes estretors, però el més important era fer creure que nadaven en l'abundància de la farina blanca i caríssima en aquells anys... Fotuts estaven, però que no es note gens, això és el que importa finalment...
ASSISTIM AL·LUCINATS a una "rebossada" general torruana... a una refregida de consciències torbades per "Els Grans Torbadors" de l'Imperi Romà. Gitats en un sac de farina corcada i falsa... pero cal fer creure que TOT VA COM CAL, QUE ESTEM MÉS BE QUE VOLEM I QUE MENTRE HI HAJA PA I CIRC... ANEM TORBATS I ANNESTESIATS AL LLIT.
I no passa res, què vols?... Un dia darrere d'un altre i una colla d'enxufats desfilant pel circ romà dient "Ave, Cesar, los que van a xuplar del pot te saludan"...
Tot Imperial, pagat amb diners del Cèsar (que són de tots però ell diu que són d'ell) i tot rebolcat en la "gatxa" viscosa de les paraules altisonants i dels tractes secrets amb els senadors de la rebancada d'enfront. Tot enviscat... però "qué bons calamars a la Romana!"... Gratis, al carrer i per a tota la plebs!.
Comprarem "sal de fruita" per a rotar desprès...

Editorial - Presentació



Comencem un nou camí i volem recòrrer-lo. Davant l'actitud massa freqüent de seure a vore què passa i prou, hem encetat; com a col·lectiu, la idea de portar avant aquest projecte: una revista que teniu a les mans i que és, fonamentalment, el fruit d'una actitud compromesa amb el nostre poble i amb la nostra gent. Gent de pensaments diferents - com no pot ser d'altra manera-...

I per a què els nostres pensaments, també hi estiguen presents, com els dels altres... néix aquesta revista. Al ritme lent del món agrícola, al cormull de les muntanyes que ens envolten...
I ho farem sense acritud, sense pensar-nos ser prohoms de res, ni èlit de cap cosa. Ho farem amb la convicció que ens hem d'expressar amb llibertat i prou. Que és bo que així siga i que pensar i fer pensar és tan propi de l'ésser humà que seria un crim no fer-ho.


Amb la il·lusió de l'estrena, amb el treball desinteressat de tanta gent que ho ha de fer possible, comença el seu camí la nostra revista: El Poble Maçanes... un full d'expressió fet per la gent del col·lectiu del Bloc a La Torre, amb els ulls oberts al poble, la comarca, el País. Amb artícles fets per gent diferent que tenim, almenys, dues coses en comú: la necessitat d'expressió pública i l'estima sincera per aquesta terra...

Som, vivim, estem i tenim veu...

La cantant Karina, diva suprema de l'estiu torrudà 2009, ja ho deia a l'any de la picor en la cançoneta que li feren per a l'Eurovisió:

"Sólo al final del camino, las cosas claras verás
la razón de vivir y el porqué de mil cosas más.
Al mirar hacia atrás, cuando llegues comprenderás..."

Doncs, caminem, "caminem mentre tinguem llum, abans que ens envolte la tenebra"... tal volta siguem capaços de comprendre el perquè de tot plegat.

Benvingudes i benvinguts a: "El Poble Maçanes"... Salut i "aigua clara"...

Ens veiem per ací de tant en tant.

Si vols participar d'alguna manera en la nostra revista, o enviar-nos els teus artícles, idees, reflexions, informacions... pots fer-ho al mail que tens baix: