2021/11/27

50 coses que he anat aprenent



 🔰CINQUANTA COSES QUE HE APRÈS I

(50 coses en tots aquestos anys que vull tractar d'arreplegar en un cistell per posar-lo al riu i demanar en una pregària humil que se salven de les aigües tèrboles del temps de les mentides)

📒 Quadern groc. Primer recull: D'humanitat.

1. Que les persones són persones i no han de voler ser altra cosa que allò que ja són. Que millorar la versió d'allò que un és, podria ser el que done sentit a tot plegat. I que tractar de ser millors persones és una cosa de trellat.

2. Que cap dia és igual que un altre per més que s'encaboten a voler fer-los iguals i que tinguen els mateixos minuts i hores. I que cap persona és com una altra, per molt que algunes passen mitja vida volent ser com tots i fer com fan. L'altra mitja la passen dormint.

3. Que de totes les coses que fem en un dia, el vuitanta per cent és fet de "coses que toca fer", que cal, que no queda altre remei. L'altre vint per cent és (amb una mica de sort) el temps de ser i fer allò que realment volem. I que hi ha molta gent que es posa molt nerviosa davant el seu propi espai de llibertat i acaba convertint-lo en més temps de submissió i obediència a les pautes socials. 

4. Que les persones miserables maten perquè si animals, insectes, bestioles... i les que són més miserables encara ho fan dient que és per a que no patesquen, pobrets... Les persones que no mereixen el nom de persones maten també a altres persones i ofeguen gats en un poal, i passegen gossos que intimiden i fan por.

5. Que la por governa el món. La por roina, vull dir. Que lo altre és temor (a fer-se mal, a fer patir, a passar pena). I veure d'alliberar-se d'eixa por roina és una tasca que paga la pena i que no té final.

6. També he après que despullar-se i tirar-se a la mar o fer l'amor sota una teulada mentre plou, és viure mil vides en un moment.

7. He comprès que no vull que tots pensen com jo. Però vull que allò que jo pense i desitge, estiga present en el món. I no estarà present si no et compromets. Això és convicció!

8. He après que qui està orgullós/a de la seva ignorància és un tipo/a perillós/a.

9. M'he ensenyat a dibuixar i a contar contes, a estimar xiquetes i xiquets que no són meus i a cantar amb una veu com un barranc.

10. He après a respectar a qui sap més que jo.

_________

🔰CINQUANTA COSES QUE HE APRÈS II


📘Quadern Blau. Segon recull: de les coses.

11. He après que les coses són coses.

12. M'he anat ensenyant que algunes coses estan millor com sempre han estat però no moltes... Algunes altres han de canviar, han de ser d'una altra manera i això és precís per guanyar la llibertat.

13. M'estime algunes coses que són de color blanc: la neu, les cases blanques, la camisa antiga de fil, el formatge blanc, el penyassegat aquell a Sicília, la farina... 

14. I encara que se que no m'emportaré res quan me'n vaja a la llum, hi ha algunes coses que m'estime: els llibres, la caixeta de fils del meu iaio, la samarreta del Raület, l'anell del meu carinyo, les pedretes que he arreplegat d'aquesta i aquella muntanya. Res val res, però jo m'ho estime...

He après que algunes coses són un pes i que la memòria fa be d'esborrar alguns records.

15. He transportat algunes coses centenars de vegades: la meua bossa de mestre d'escola, les claus de la casa que he anat fent amb el meu treball, les llibretes en les què apunte pensaments...

16. M'ha costat, però m'he ensenyat que algunes persones em tratactaven com "una cosa", un objecte del qual treure'n profit. Allunyar-me i enviar-los a pastar fang ha estat tot un exercici d'alliberament.

17. Hi ha una cosa que m'estime molt i més: la terra! Anava a contracor quan era xicon a ajudar en el seu conreu, fins que hi va haver un trosset de terra que havia de ser meu. Des d'aquell dia i cada vegada que amb la sola força dels meus braços i cames puge, baixe, vaig i vinc per aquesta o aquella terra, per camins i valls, cims i barrancs, me l'estime més...

18. Que hi ha coses que no és menester provar per saber que no les vols i coses que no és precís passar.

19. He après que cap cosa paga la pena i que algunes coses paguen l'alegria de poder-les experimentar.

20. M'han ensenyat que un dia pots quedar-te sense res i que a això se'n diu vulnerabilitat. I que si ets conscient que ets vulnerable, comences a no prendre res tan fort i a saber d'humilitat i d'altres coses que són més de trellat que passar la vida patint per allò que voldries i no tens i que tenint-ho, no en tens mai prou.

______

🔰CINQUANTA COSES QUE HE APRÈS III

📕Quadern vermell  . Tercer recull: de les coses que semblaven deveres i no eren veritat.



21. He anat aprenent que la meitat dels refranys són mentida i que una muntanya de cançons, dites i romanços estan fetes aposta per consagrar veritats caducades, romanticismes estúpids i injustícies molt grans.

22. M'han ensenyat a callar quan no tinc res interessant a aportar i també quan qui parla diu imbecilitats. També he après a parlar pels que no tenen veu i a tancar la boca quan parlen les persones humils i bones.

23. He sabut que algunes coses que dic poden fer gràcia o no... I m'he ensenyat que NO és millor caure en gràcia que ser graciós. Que qui cau en gràcia hui, demà igual cau en desgràcia i que ser graciós (alegre, sarcàstic, desenfadat) és una bona cosa per tractar d'estar feliç.

24. He après que els Reis no són els pares, ni els iaios, ni el padrí. Els Reis són un tall de lladres, assassins i gentola que viuen de nosaltres per la cara. I que no són els únics vividors, això també.

25. Que és mentida que la vida és una gran escola i el carrer una Universitat. Perquè hi ha qui viu tota una vida sense aprendre res. I hi ha qui passa el temps donant lliçons sense haver-s'ho estudiat açò (de viure) primer.

26. He llegit alguns contes que diuen veritats més grosses que algunes tesis doctorals. I això m'ha ensenyat que igual és millor fiar-se dels que fan històries o poemes que de la clerecia científico-pontifical. O igual no, veritat?

27. Tinc per convicció que això de "creu al mestre per burro que siga" és una cosa molt desencaminada i que si ets un burro sense ànim de deixar de ser-ho, dedica't a una altra cosa que no siga ensenyar.

28. He après uns quants dogmes i unes quantes lleis. I he vist amb tristesa com li amarguen la vida a molta gent.

29. He après centenars de paraules en idiomes diferents. He comprès el seu significat aproximadament. I amb les paraules em passa com a aquella amb l'orxata: quantes més en beus, en beuries encara més. I quan no les tens, la persona les troba a faltar.

30. He après de persones sàvies i això és una sort. I escolte cada dia moltes coses sense trellat i això és un calvari.

________

🔰CINQUANTA COSES QUE HE APRÈS IV

📙Quadern Carabassa   . Quart recull: de les coses que són boniques de saber i d'aquelles que seria millor no saber-ne res.



31. He après a fer cortina amb bastons de baladre, a fer rotllets serenos, a enrastrar vitets, a podar les vinyes i a tocar la guitarra. També he après un poc de grec i com es diu "desig" en italià. Algunes d'eixes coses m'han donat molta satisfacció.

32. He sabut que hi ha gent que si no pot dominar-te, sotsmetre't, i fer de tu un ninot, tractarà de destruir-te... i, de vegades, ho aconsegueix. Però també he sabut que d'això te'n pots refer.

33. He comprès perquè tothom li canta a la terra mullada, al sol que es va ponent, a la mar serena i als amors malferits. Però m'agraden més els que cantaren als desposseïts, als que bramen contra els poderosos i als amics.

34. He viscut l'enyor i l'orfandat, la traïció; la passió d'un amor desfermat i molts maldecaps. I he après que sense aquestes experiències, possiblement, estaria com la bova del Mas d'Ambrós... (desubicat).

35. He après que es tracta de "ser" i no tant de fer o de tindre. També que això mateix diu molta gent haver-ho après però en poc es nota realment. 

36. Em vaig ensenyar ben prompte que si vols a algú, l'has de voler com és i això de voler-lo canviar és "cagar-en-gerra" (o siga, perdre el fem, el cap i el temps). 

37. Se ben cert que les persones tenim un centre, una cosa dins del tot que ningú ha de voler escodrinyar. I que els que volen entrar tan endins violen allò que no s'ha de voler ni tan sols albirar. Tinc per convicció que mestres, mares, parelles, amigues, capellans o psiquiatres que volen tan endins entrar, el que realment volen és furgar i porquejar. I això no es fa! Que un és un sagrat!.

38. He après a distingir un lladre, d'un que pateix fam. Un dotor, d'un que t'estima i està preocupat. He viscut i visc la veritable amistat i res és més bonic, la veritat. 

39. He sabut que hi ha persones que viuen tota la vida d'un personatge que s'han inventat. És a dir: que no viuen, es disfressen. I a mi no m'ha agradat mai disfressar-me, què coses!. 

40. M'han fet saber que si ets diferent, en algunes festes no ets ben aplegat i que et toca sempre agranar la brossa de tots quan la bufera s'ha acabat. I ho fas una vegada o dos o tres però ve un dia que dius: "-A mi qui em mana, mari...?" I aprens que el que passa és que el campanar és més gran que la plaça i això ha de ser sempre a l'inrevés: O la plaça és per a totes, o no és!

___________

🔰CINQUANTA COSES QUE HE APRÈS V

📑 Papers solts per classificar. Recull 5é: Que mai sap un prou!.



41. He après a ballar el ball de tres de Xàtiva, la dansà de La Torre i a cantar el fandango d'Onil, les Marineries de Castelló i el bolero de Guadassuar. I se'm fa una alegria sempre, que fa goig!

42. He après la veu de baríton a l'Ave Verum Corpus de Mozart, el Gloria del Misteri d'Elx i el Messias de Haendel. I (sempre amb un xanglot) els Goigs de sant Gregori. Amb una veu com un barranc, això si.

43. He estudiat de metafísica, gnoseologia, literatura, filosofia del llenguatge, pedagogia, ética, teologia, antropologia, lògica, fenomenologia de les religions, exègesi, didàctica, art, estètica. Algunes nocions de dret, psicologia, sociologia i filosofia de la història. De llengües i cultures, d'etnografia, indumentària tradicional, paleografia i apologètica. Ara tracte d'aprendre de feminismes, innovació educativa, i de les frases de ma mare...

44. He escoltat el silenci. El meu i el dels altres. I he caminat a Compostel·la. He pujat cims i penyes i he après les lliçons de totes les muntanyes del meu País. I el silenci m'ha agradat, cada dia més.

45. M'he ensenyat molt de persones meravelloses en mil lluites en les que m'he ficat: d'ecologistes, insubmisos, voluntaries, solidàries, activistes i convictes dels drets i les llibertats.

46. He après paraules de poeta, d'escriptora, d'assagista, de dramaturg i d'algun savi rural. També paraules de Déu i de profeta, de persones admirables i de gent de molt trellat.

47. Se ben cert que les cançons que he escoltat, les pel·lícules que he vist, el teatre que he gaudit i l'art que m'ha deixat com un boquimoll, m'han fet un poc com sóc... i que la banda sonora de la meua vida sona prou a llibertat.

48. He après a fer d'Alcalde, de cap de l'oposició, de Coordinador Comarcal i m'haguera agradat fer de Diputat (però tot no pot ser en el planeta de la curtor). He fet de secretari, de president i de vocal... Però de lo que més he après és del màster del bancal i dels ulls dels infants. 

49. He sabut que hi hi ha persones que tornen afecte quan afecte reben i que el carinyo pot perdre's si no el regues de tant en tant. 

50. He après a viure mentre anava vivint... probablement com tu. I que mai sabem prou, ni encara ho hem vist tot, ni hem donat prou de si. Sempre he tingut més clar lo que no vull que lo que voldria, però encara m'hi veig prou...


2021/07/14

de genolls

Davant l'altar de la Mare de Déu dels Dolors.

De genolls.

Amb una ma es tapa el rostre. L'altra penja del braç amb un manoll de claus entre els dits.

Immòbil, compassa el respirar i gemega. Sembla que plora... però només ho sembla, no deixa veure a ningú res que puga inspirar compassió. No vol fer llàstima ni donar pena, o això sembla.

Els meus ulls infantils que tot ho escruten miren la imatge. És una imatge d'un altre temps, d'un temps perdut en el què les persones s'aclamaven als sants per veure de trobar consol.

Les filles s'han quedat fadrines. El fill, igual com l'home, alcohòlic. En un món d'escopetes, gallines degollades, cendra acumulada en la llar i dotzenes de gots bruts amb culandons de vi. Van guanyar la guerra, però la «victòria» no va treure mai aquella pudor de fem per tota la casa. Fem i humitat que impregnen la roba i els cabells, les calces, tot...

Es llava. Va néta, humil, decent, digna... Una miqueta d'aigua de colònia que es companeja per a que li dure...

Diumenge al matí baixen al poble. Elles a comprar el que la terra i el corral no donen. Ells a beure al casino. Ella...

De genolls.

Sobre el marbre gris de l'església del poble. En un altar lateral on passa quasi desapercebuda per a quasi tots, tot el temps que dura la missa agenollada. Una miqueta abans que acabe, s'alçarà i es desapareixerà.

 I aquell xiquet que jo era la mirava...

No pot deixar de mirar-la. Ara mostra el rostre durant uns segons. La pell torrada de sol i solcada d'anys i penes. Els ulls enrogits. Les galtes emmarcant uns llavis que no saben somriure.

La vida és patir. Ho té assumit. I si eres dona, patir i patir i patir...

Una vida feta de no acabar-se mai la feina ni tenir més goig que saber que tots dormen i ella encara vetla sola. Aquesta soledat i aquell silenci final de cada dia és l'únic que és i serà seu. Ell ronca, elles s'abracen als coixins, el fill es rebolca en la seua pudor de llençols amerats de vi... Però callen i ella prega:

- Ai nostre Senyor!

Ai Mare de Déu!

Aquella imatge infantil m'ha vingut al cap moltes vegades: les sabatetes negres amb un llacet minúscul, les calces negres, la falda fins als genolls -blau de mar fosca- i el jersei negre de punt. La rebequeta tirada sobre els muscles -que no és de dones decents ensenyar tant- amb un botonet com una perla cordat al gallet, prop de la creu. Negra la roba, fosc el racó. Morat el mantell de la Verge dels Dolors que mira al cel amb llàgrimes de vidre als ulls.

Aquella imatge torna hui que ella és morta... i el silenci serà sempre seu. Ni bordaran els gossos, ni sentirà més crits, ni cops de garrot, ni retrets, ni reclams.

Descanse en pau... si és que hi ha pau per a les dones de negre que viuen de genolls...