2020/10/09

Carta Oberta de la Mare de Déu


Carta oberta de la Mare de Déu

A qui la vulga llegir


Sóc la Mare de Déu de l'Oli, Patrona principal d'un poble valencià. Em van ficar en un grup de watsapp de sants Patrons i Patrones que es va crear a l'inici de la pandèmia per estar en contacte i parlar-nos les coses entre santes i sants protectors dels pobles i veure de consensuar una resposta comuna. Vaig posar el grup en silenci per a un any (que ja sabeu com són algunes en aquestos grups de pesades enviant videos i coses que se suposa han de fer gràcia i no en fan. Que li ho diguen a la Verge de Gràcia que diu sempre: doncs no se quina gràcia fa això dels memes eixos! Per no parlar de sant Vicent, que no te bon humor l'home i està que bossa de la mascareta i que diu que amb el bos posat no es pot predicar com cal.

En eixe grup ens hem anat enterant de coses que anaven passant pels nostres pobles i sant Roc, que és el que més sap d'epidèmies, ja ens havia dit que anava per a llarg, que havíem d'estar preparats per a tot.

I, xica! M'agafen entre quatre, em fiquen en una furgoneta amb guants i vestits com d'astronauta i el rector del poble davant i un notari que van buscar prenent nota de tot. El Cronista Oficial dient: - Açò farà història. I em giten en un matalàs amb olor a lleixiu tota embolicada amb plàstics i em baixen al poble. Amb lo be que estic jo a la meua ermita! Llevat dels dies de festes que és tot un trontoll amunt i avall, desprès em deixen a casa meua i tanquen la porta i em quede en la glòria!. Només puja a veure'm de tant en tant Mariu, que torca la pols i passa el motxo i tira les floretes pansides. Altres vegades ve amb les amigues d'ella que són molt de canviar-me de roba i adobar-me els brials i posar-me arracades i tot això. Mira! Com si fora una nina!. Estan velles, però es veu que no han perdut l'afició a jugar amb ninetes...

A lo que vaig. Que em duen al poble i em posen a l'altar major d'amagat. I quan estic allà, com si fora festa major, organitzen un torn de vetla: cinc persones cada hora han d'estar de genolls i llegir-me unes oracionetes que el rector ha escrit i fotocopiat «por la pronta salida del estado de emergencia sanitaria y por las víctimas de la Covid19». I allà els tinc: amb mascareta i les mans enviscades de gel hidroalcohòlic, paper en ma, repetint-me tot lo dia la mateixa lletania en castellà. Que es veu que el rector no sap que jo sóc valenciana de tota la vida des que un llaurador em va trobar a la soca d'una olivera en l'any del carbonato. Bo, jo se totes les llengües, que per a això sóc santíssima i estic en la glòria però no digueu!. Dia i nit!... I la meva imatge als balcons des del mes de març!...

No puc resistir aquesta pressió, de veritat!.

Sant Pere, que mana més que alena, diu que hem d'aguantar açò amb cristiana conformació, que per a això som sants. Però jo estic farta! Vull tornar-me'n a ma casa, allà dalt del cim, damunt la soca de l'olivera que (diuen) fou on em trobà el llaurador (confessaré que no és veritat, que l'olivera vella i vertadera la va vendre un sagristà que passava fam a un capritxòs que col·lecciona coses estranyes i en lloc d'aquella en va posar una altra i ningú es va adonar)


Altres companys i companyes de patrocini diuen que els pendons i banderoles amb les seues efígies eren de tan roin qualitat, que s'han esglaiat i recremat del sol penjats als balcons. Sant Llorenç diu que no va tindre prou amb la torrada a la graella en temps dels romans i ara ha de fregir-se penjat ací i allà! Pobre!...

Escric aquesta carta per a què us feu càrrec de la situació. No és culpa nostra que us pensareu que teníeu vacuna i medecines per a tot. No hi ha dret que ens trastombeu amunt i avall i ens coaccioneu d'aquesta manera. Heu creat un greu problema entre tots nosaltres que fins i tot hi ha qui s'ha donat a la beguda i quan es fa de nit i es queda sol al temple, es beu la marraixa de mistela del capellà per poder passar açò. Altres estan fent una mena de concurs a veure qui proveix més i qui es farà més famosa com a santa o sant infalible contra la pandèmia. Perquè cal dir la veritat: tenim els pobles molt apagats i un santet proveidor i famós porta turistes i es venen moltes medalletes i els dels restaurants fan caixó i el rector content i l'alcalde més encara, vinga a fer estampetes i fullets per a què vinguen molts forasters...

I això no pot ser! Prou!. Açò ho teníem molt ben arreglat: cadascu en la seua ermita (el que la té) o en el seu altar i uns dies de passeig i floretes i cançonetes i prou, a l'altre any, més.

Voleu tornar-nos folls amb vigílies i processons extraordinàries? Fins i tot hi ha alcaldes i capellans i frares i confraries que ja amenacen amb quinzenes o mesos sencers de festes i pregàries en agraïment quan tot açò passe...

Ai, ignorants! Si això no ho sap ningú!. Que creieu que nosaltres ho sabem?...

Amb lo be que estava jo en ma casa! Allà quieteta, tranquil·la mirant els pardalets que tinc pintats al sostre o la llum que entra pels finestrals de vidres de colorets!. Quan no em veu ningú, de nit normalment, me'n vaig a collir-me figues o a buscar mores o bolets... i convide les santes que em fan companyia i parlem les nostres coses. Tinc sort jo, que a la meva ermita som només cinc, i totes dones! I ens entenem la mar de be.

Res, acabe. Que si voleu que acabe açò de l'epidèmia, gasteu diners en els investigadors i en metges i coses de trellat i deixeu-vos de floretes i pendons. I feu el favor de fer cas a les persones de trellat i porteu-vos be! Que tinc ganes de tornar-me'n a l'ermita amb les meues amigues que s'han quedat allà totes polsoses i fer-nos una torrada de castanyes i cantar i ballar...

Ah, per cert, aprofite per reivindicar que les arracades boniques de perletes de raïmets i tot l'adreç (corona inclosa) que la confraria va dipositar a la caixa forta de la sucursal de la caixa d'estalvis del poble, vull saber on ha parat! Que les joies són meues de tota la vida i no voldria pensar que quan van tancar les sucursals dels pobles i s'ho van emportar tot a la capital, acabe en mans d'algun desvergonyit!. Que em canviara la soca d'olivera vertadera per una falsa un pobre home que patia fam, no ho tinc en compte, però les joies en mans de banquers no em fie ni un pel!

Deixeu-nos en pau i en la glòria, que és el nostre lloc i us ho agrairem eternament.

Maria de l'Oli

Santíssima Patrona i Alcaldessa Perpètua

Amén