2008/11/26

Gràcies...


Això, senzillament gràcies... En un dia tan especial per a mi. A la Mare que em va parir i al meu bon Pare, a Pile - superamor infinit-, El Tetinio - l'únic que tinc i el millor- a Lulu i Llorenç, a la Xati, a Isa des de les mesetes gelades, a la Feliueta que és molt detallista i al Roget - que ja ho és també-, a Trini, supertrini; a Patri, a Pedro i Antoine, a Javi el meu amic,company de feina i camí, al Juliet - sonrisa perpètua-, al Joanet Parret i a la Gambi i Felip, amb el seu regalot... i a tots i totes els demès... Ah, i als que programen el caixer automàtic que també se'n recorden... o és política d'empresa solament?...

Als que esteu i als que tire a faltar... GRÀCIES


I SALUT PER A DISFRUTAR...!

2008/11/23

MALA BROCA...



Darrerament he hagut de fer immersió en el món de la poesia per raons que no venen al cas... I res com els clàssics (que clàssica és la frase). Remenant i escarbant, furgant i gemegant... M'he trobat aquesta que ací pose... que m'ha deixat espatarrat com una panderola panxa en amunt... Senzillament "Bestial"


MALA BROCA US TRAGA L’ULL

No em façau eixes ullades,
cavaller, puix io no us vull:
Mala broca us traga l’ull.

No em façau més eixes voltes,
ni menys eixes correnderes,
perquè em pareixen revoltes
falses i molt falagueres;
vostres burles no són veres
sinó d’enganyós orgull:
Mala broca us traga l’ull.

No em façau eixes ullades,
que, si no us vull, és per cert
vent que són desconcertades,
que en si porten desconcert:
vòstron servir descobert
en mi ningun favor cull:
Mala broca us traga l’ull.

Soplic-vos que no em mireu
així com acostumau,
ni que jamai festegeu
del modo que festejau:
si en mirar perseverau
i en amor vòstron cor bull,
Mala broca us traga l’ull.
Joan Timoneda (segle XVI)

2008/11/16

VALDÉS E HIJO, PIANOS S.L.


La meua germana major, superamor infinit, m'ha fet un regal d'aniversari especial i diferent a tots els què he rebut en la meua (ja matxutxeta) vida... Una entrada per al concert d'anit al Calderón d'Alcoi. S'ha quedat el teatret "de categoriae"(com diria un microfònic alcoià)... i la categoria hi estava en la forma més senzilla i impressionant: el so de dos pianos enfrontats al centre d'un escenari sense cap guarniment, ni artifici, ni romanç... el so net i magistral que surtia de les mans de pare i fill: Chucho y Bebo Valdés... Conservats com la moixama, i frescos com l'encisam. L'únic color de la nit, el dels ramellets de roses vermelles que la favorita els hi donà en acabant. Estavem en primera fila... ens havíen aconseguit unes entrades de protocol al primer rebanc, unes entrades que semblaven ser d'algun vice-degà o cap de departament de la politècnica que havia decidit en el darrer moment no acudir a l'event... Ells s'ho van perdre i nosaltres ho vam gaudir. Pile semblava una xiconeta davant el seu idol, feliç, simplement feliç... I qui escriu, sorprès per poder veure a vint minuts de casa, en el cul del món els dits espingardats del Bebo i el fill en maestria superior... Tot un cormull de sensacions indescriptibles sumades a la sensació d'haver tingut la sort de compartir amb la meua estimada "tatiua" un moment tan especial... És possible estar ben feliç, humilment feliç, davant de dos pianos, sobre rerefons negre, a la vora de qui s'estima de debò, i en un dissabte que pintava, des de bon matí, com un altre qualsevol...

2008/11/14

CONSTRUCCIÓ


Sempre he volgut tindre la lletra d'aquesta cançó... Fa molts anys ja mimpactà com cançó i com artifici literari...

És una construcció deconstructiva, un deliri que et porta a la sensació de vertígen des de dalt de l'estructura de formigó d'un edifici en construcció, al cop sec del bac de la vida i la mort.

Una vegada vaig tractar d'escriure-la mentre l'escoltava, alçant una i mil voltes l'agulla del disc, parant i tornant a començar... Ara internet ho fa molt més fàcil...


ConstrucciónChico Buarque / Denisse de Kalafe - Nacha Guevara

Amó aquella vez como si fuera LA ÚLTIMA.Besó a su mujer como si fuera LA ÚLTIMA.

Y a cada hijo suyo cual si fuera el ÚNICO.Y atravesó la calle con su paso TÍMIDO.

Subió a la construcción como si fuera MÁQUINA.Alzó en algún lugar cuatro paredes SÓLIDAS.Ladrillo con ladrillo en un diseño MÁGICO.

Sus ojos empapados de cemento y LÁGRIMAS.Se puso a descansar como si fuera SÁBADO.

Comió frijol y arroz como si fuera UN PRÍNCIPE.Bebió y sollozó como si fuera NÁUFRAGO.

Bailó y se rió como si OYERA MÚSICA.Y tropezó en el sol como si fuera UN CÓMICO.

Se bamboleó y tembló como si fuera UN PÁJARO.Y terminó en el suelo hecho un paquete ALCOHÓLICO.Y agonizó en el medio del paseo PÚBLICO.

Murió a contramano interrumpiendo EL TRÁFICO.

Amó aquella vez como si fuera EL ÚNICO.Besó a su mujer como si fuera LA ÚLTIMA.

Y a cada hijo suyo cual si fuera el PRÓDIGO.Y atravesó la calle con su paso CÓMICO.

Subió a la construcción como si fuera SÓLIDA.Alzó en algún lugar cuatro paredes MÁGICAS.Ladrillo con ladrillo en un diseño LÓGICO.

Sus ojos empapados de cemento y TRÁFICO.

Se puso a descansar como si fuera UN PRINCIPE.

Comió frijol y arroz como si fuera TÓXICO.Bebió y sollozó como si fuera MÁQUINA.

Bailó y se rió como si FUERA EL PRÓJIMO.Y tropezó en el sol como si OYERA MÚSICA.

Se bamboleó y tembló como si fuera SÁBADO.Y terminó en el suelo hecho un paquete TÍMIDO que agonizó en medio del paseo NÁUFRAGO.

Murió a contramano interrumpiendo AL PÚBLICO.

Amó aquella vez como si fuera MÁGICO.(Amó aquella vez como si fuera LA ÚLTIMA)

Besó a su mujer como si fuera TÓXICO.(Besó a su mujer como si fuera ALCOHÓLICO)

Y a cada hijo suyo cual si fuera UN PRÍNCIPE.Y atravesó la calle con su paso LÓGICO.(LÚCIDO, MÍSTICO)

Subió a la construcción como si fuera ALCOHÓLICO.

(Subió a la construcción como si fuera EL ÚNICO)

Alzó en algún lugar cuatro pareces TÍMIDAS.Ladrillo con ladrillo en un diseño LÚCIDO.

Sus ojos empapados de cemento y VÉRTIGO.Se puso a descansar como si fuera UN NÁUFRAGO.Comió frijol y arroz como si fuera LÁGRIMAS.

Bebió y sollozó como si fuera SÁBADO.Bailó y se rió como si FUERA UN CÓMICO.

Y tropezó en el sol como si fuera UN PÁJARO.Se bamboleó y tembló como si OYERA MÚSICA.

Y terminó en el suelo hecho un paquete TRÁGICO.Y agonizó en medio del paseo INCRÉDULO.Murió a contramano interrumpiendo AL PRÓJIMO.

Amó aquella vez como si fuera MÁQUINA.

(Besó a su mujer como si fuera LÓGICO)

Alzó en algún lugar cuatro pareces TÍMIDAS.

(Se puso a descansar como si fuera UN PÁJARO)

Y tropezó en el sol como si fuera PRÍNCIPE.

Y terminó en el suelo hecho un paquete ALCOHÓLICO.

Murió a contramano interrumpiendo EL SÁBADO...