2012/04/20

Poder

Diu que un xiquet menut pregunta el seu Pare:
- Pare, com es fa per ser poderós?.
El pare, bocabadat i tirant ma de la seva experiència de la vida, es rasca els cabells del bescoll i respon:
- Ai, fill... els més poderosos del món són, sens dubte, els qui tenen molts diners...i, saps?, els diners criden els diners, diuen tots.
El nen no havia comprès massa be la darrera frase de la resposta, però la primera part, la del poder dels rics l'havia compresa ben be... Marcel, el fill del comte tenia tot el que volia i tots trencaven l'esquena i miraven a terra quan el veien passar pel carrer major.
- Pren dues monedes, fill... amb aquests diners podràs començar a fer créixer la teva il·lusió. Si els gastes be podràs fer que creixin i creixin.
El nano va pegar un tomb per la fira i va gastar els seus diners comprant un ratolí...Si, un ratolí que el feia sentir-se poderós. El deixava córrer pel coll de la Marta i totes les xiquetes corrien carrer avall espantades, l'ensenyava penjant de la cua i tothom moria de fàstic i terror... I es sentia tan poderós!!!. El poder que dóna la por exercida amb orgull, amb ulls de pícar, amb genolls bruts i sabates plenes de fang.
Però...
De davall d'una parada de la fira surt un gat flac i amb els pèls a rodolins i... nyec! es menja el ratolí desprès d'aquetar-lo amb un bon mos al tos.
- Oi que si!!! que el gat és més poderós que el ratolí...!
I ve un gos tan gran com un ruc i espanta el gat, que de correres i marrameus s'estampa contra les escales de marbre de la catedral i quasi es mata, el pobràs.
I el vell Roderic, amb el seu bastó li atenta una garrotada al gos que gemega i fuig com un lladre per la costera del forn...
I el xiquet, repassa la seqüència i es diu a si mateix... vaja!... el més poderós del poble ha resultat ser En Roderic amb el seu garrot... Hauria d'haver comprat un garrot amb les dues monedes que m'ha donat el pare i, així, ni gos ni gat, ni home ni dona, serien més poderosos que jo...
Mentre el ferrer estacava uns llargs claus a les potes d'un cavall, en Roderic el vell ensopega i el seu potent garrot cau dins les flames que les brases atiades havien alçat... i es crema com un misto en un tres i no res...
i diu el xic: - iei, el pare no m'ha dit la veritat... el foc si que té gran poder. hauria d'haver-me comprat una capsa de mistos i anar calant foc per tot arreu matant de por el veïnat hehe!!!...
Quin bort el nano!... S'obri la finestra de l'Antònia, l'ama de l'hostal i amb una gran poalada apaga el foc, que els fums li estaven omplint la casa i n'estava farta d'això...
I s'obri la tanca del corral d'En Mateu i treu el bou i el bou beu de l'aigua que lluenteja entre les pedres de la plaça del Raval...
Siiii, és el bou qui més poder té, és ben sabut això, -es diu l'infant-... Quan sigui gran tindré molts bous i el meus bous no seran mansos com els de Mateu, seran braus i valents i faran molta por...
Però en Mateu portava el bou assedegat a l'escorxador i surt el carnisser amb la seva faca i les seves destrals... i un raig de sol il·lumina les eines de tall i diu el xiquet:
- Mecaguen' una bona faca m'hauria d'haver comprat amb les dues monedes que el pare m'havia donat!!!.
Amb aquestos pensaments es gità al seu llitet el dimoni del xiquet... i surt el sol, i ell ho té clar... El carnisser mata el bou i el bou beu l'aigua que apaga el foc, que crema el bastó, que espanta el gos, que lladra al gat, que el seu ratolí s'havia menjat...
I sonen les campanes
Què passarà?...
ding-dong... ding-din-dong...
I sona la trompeta del ban... "es fa saber, que anit ben tard, el pobre carnisser, ha faltat. I el soterrament, serà de vesprada, a l'ermita de la santa. Una oracioneta per la seva ànima".
Sembla doncs, que l'àngel de la mort hi estava ociós o volia demostrar que ell és el més poderós...

No, nan, no t'enganyis... el més poderós és qui viu està
perquè fa i desfà i s'alça i s'adorm, i puja i baixa i estima i vol...
Ni diners, ni força, ni crits ni por... Vida fill, vida això és poder i tú pots...

Conte basat a la cançó: Alla Fiera dell'Est, cançò popular italiana (al disc del mateix títol d'Angelo Branduardi)