2016/01/18

No mataràs. d'un temps que ja s'ha acabat

...Per ací passava el camí (...) sempre ple de gent. Els veies tallant llenya. En burros se l'enduien a feixos, cap avall. Pujaven a treballar-ho. Collien guixes, llentilles, cigrons. Blat i oliveres n'hi havia pertot. Des de la figuera véiem les perdius menjant-se el blat. Vés ara i busca'n una. Ho han fet tot a banderes. Les guirres s'han acabat. Els ramats ací eren quasi tot d'ovelles guirres. (...)Les cabres blanques tampoc han pogut anar avant. Si te'n trobaven una dins un pinar, et feien pagar una multa que valia més que la cabra. Netejaven la muntanya. Les argelagues, les rosegaven i les feien redones com una pilota. Ara tenen ulls com si les regaren. Fan unes punxes llargues com el dit. No es pot passar per allí, és tot un argelagar. La muntanya ha tirat amunt com els esbarzers. Tot ho han malvat. Ni els sarvatxos poden viure ací. Una altra cosa que s'ha perdut. Ja no se'n veuen. N'hi havia de bonicos. No se que ha passat. Els focs no els han acabat. El foc no acaba res. Només la malea. Passa com les xonetes. Les portaves a grapats i ara no en trobes una, ni per medecina. Tot s'ha acabat. Volen acabar-ho i ho acaben.
Van estar un temps que arrancaven les oliveres i els garrofers. Plantaven ametlers i es veu que no donaven resultat. Arrancaven els ametlers i van provar les pruneres. Tampoc no van traure profit de les pruneres. Passa el temps, les arranquen i comencen a plantar-ho d'oliveres una altra vegada. Jo li deia al de la màquina, escolta, no estava be com estava a primera hora?. I ell què em respon? Si ho haguérem deixat com estava, jo no hauria guanyat diners. Veges tu.
Els vells mantenim el món. Què pot ensenyar un jove a un vell? No saben ni beure en botija.
I encara diuen que hi ha un Déu.

(Victor Labrado. No mataràs. p189-90)

2016/01/13

Davant els músics

En dia de hui, obrint-se les Corts Espanyoles a una nova legislatura, dos diputats i una diputada de Compromís han acudit a l'anomenada «seu de la sobirania del poble espanyol» caminant dignament davant d'una banda de música valenciana (una de tantíssimes). 
Arribats al lloc on els periodistes esperaven, els tres diputats nostres han esperat respectuosament a que acabaren la seva interpretació a ritme de marxa mora. Fins ací el fet. Ara la meva particular reflexió.
Vaja per davant que en sóc ben conscient que allò que jo pense, sent fill, net, nebot, cosí, germà, oncle i amic de músics de banda estarà filtrat per la meva personal experiència que podria dir-se «criar-se entre instruments i partitures» i que això pot (segons per a qui) llevar-li valor a les meves paraules. Així i tot, m'expressaré a la meva manera i, com deia l'Ovidi; «perquè vull».

Primera crítica que he llegit: és folklorista, dóna una imatge «berlanguiana» dels valencians, és «de poca categoria». Primera reflexió: no hi ha res de més categoria a la meva terra que ser acompanyat per tota una banda de música. No es igual ni paregut anar darrere d'una xaranga amb un pet com un cadirer, que anar a pas ferm DAVANT la banda. Les coses més solemnes, les més «d'anomenar», els moments més importants de qualsevol poblet dels nostres, succeïx davant una banda. Podria comparar-se a algunes altres manifestacions de la cultura popular d'altres pobles de la mediterrània o del món, però, en el nostre cas, ningú interpretaria mai de la vida anar davant la banda com una cosa de «baix nivell o poca categoria», estic ben segur.

Segona crítica: que si les peces que han tocat són «de la caspa espanyola» o «de bufats de poble en festa major». Segona reflexió: clar, no tocaven Beetovens ni Motzarts (que ens saben molt els nostres músics d'aquelles fineses) tocaven un pas-doble i una marxa mora, música composada, feta a posta i arrelada a les nostres festes populars i, clar, popular és del poble, de poble, de botija i cossiol de gerani florit i això, per als paladars fins que ploren amb el Frank Sinatra, és molt baix (de la Plana Baixa, el Baix Vinalopó o el Baix Segura... molt baix si). Doncs veureu, avui el Ximo ha sonat com cal, amb la cadència pròpia de les bones marxes mores i ho ha fet al aquell carrer de Madrid fent seguici a tres diputats valencians i valencianistes que s'hauran sentit (estic segur) ben honorats.



Tercera crítica: això és "fer riure" "cridar l'atenció"...Tercera reflexió: Veureu: si, admet que ha tingut i té una clara intenció de fer-se notar, de ser cridaners i obrir-se pas en el món difícil dels mitjans de comunicació, però el simbolisme del moment, la solemnitat de l'acte, donades les actuals circumstancies en la política valenciana, demanava a crits un ACTE CLAR I QUE DEIXE BEN PALÈS QUI SOM I QUÈ ANEM ALLÀ A FER. Acudir «com toca i com cal» amb roba de mudar i rostre de circumstància ens hagués fet més invisibles encara del que ja estem. És un clamor: EL NOSTRE POBLE, LA NOSTRA LLENGUA, ELS NOSTRES DRETS, LES NOSTRES DIFICULTATS, SÓN SISTEMÀTICAMENT SILENCIADES AL SI DE L'ESPANYA CENTRALISTA I UNIFORMITZADORA. Ni som ni existim per a ells, solament volen saber quin oratge fa a Gandia o Cullera per organitzar-se «el puente de san Isidro». Solament els interessa de nosaltres que paguem i callem i que siguem ben dòcils. El Parlament espanyol durant anys i anys ens ha silenciat i ARA HO TORNARÀ A FER (i m'agradaria enganyar-me) perquè tenint vots i diputats suficients per a tenir una veu valenciana que defense els nostres interessos, FARAN I DESFARAN PER TRACTAR DE POSAR-NOS BOS I FER-NOS INVISIBLES, com de costum, com sempre.
Per a fer-nos escoltar hem portat músics (millor dit, els músics ens han volgut portar allà, que no és el mateix) i han acompanyat els diputats i diputada de COMPROMÍS: és a dir, no tot el grup compromís-podemos-és el moment, sinò Baldoví, Sorlí i Candela (un dels nostres per cada circumscripció).


Darrera reflexió: Les coses tenen la importància que tenen o la que les vulguem donar i jo, ja em disculpareu els doctes que us moriu de plaer espiritual escoltant coses més fines i de nivell europeu, li done el rang de SÍMBOL al fet que he relatat al principi. Si, no és «lo més gran que ha passat mai al Congrés del Diputats» que ja se que tinc tendència a exagerar, però ÉS GRAN, ÉS SOLEMNE, ÉS IMPORTANT. Més enllà del toc «folklorico-popular» de l'assumpte crec que hi ha un dir clarament SOM ACI COM A ALLÒ QUE SOM: VALENCIANES, VALENCIANS i venim a treballar de valent pel nostre poble i la nostra gent. AVANT «L'ENTRÀ», doncs... i poca broma que anar a treballar amb seguici de banda no és qualsevol cosa.

2016/01/10

de TOPONÍMIA o de com és d'important el NOM

Quan no et respecten EL TEU NOM ho prens fort, t'emprenyes, et sents malament...No?.
No, no vaig a dedicar aquesta reflexió a esbrinar les raons històriques per les quals alguns pobles nostres van estar «RETRADUÏTS» O CANVIATS ARBITRÀRIAMENT temps enrere. El meu poble és un d'aquells pobles que «anomenen» sistemàticament mal, malgrat l'esforç d'uns i d'altres per explicar com s'hauria de dir be i quina mena de manca de respecte és continuar mantenint la «mala traducció» que, segons em diuen: 
«- mai us traureu de damunt».
La realitat de la TOPONÍMIA VALENCIANA, malgrat que molta cosa s'ha avançat, continua sent un desastre, un autèntic símptoma de com tenim la terra, el País, la dignitat i l'autoestima com a poble valencià. I és especialment horrorós en el cas del nom d'alguns pobles nostres:
- La Vila Joiosa, el poble amb el nom més bonic del món, (la ciutat de l'alegria) ha de suportar i suporta, amb el coll tort i connivència d'ajuntament, institucions locals i provincials, etc... un VILLAJOYOSA diguem-ne «abominable». I per què? Perquè sembla que les persones que allà estiuegen (és un poble turístic de la Marina i està acostumat a gent de moltes procedències) són (així les tracten quan «retradueixen») idiotes i incapaces de comprendre que un poble té el seu nom i prou i que poden pronunciar perfectament, vinguen d'on vinguen d'arreu del món, el nom d'aquell poble costaner i acollidor. Dir «La Vila» no és tan difícil, almenys igual de difícil com dir Benimuslem o Benialfaquí (que mai ningú ha gosat traduir).
- La Font de la Figuera, un poble a la frontera amb la Manxa, en la ruta principal que comunica l'antic Regne de València amb les terres de domini castellà. Un poble pel qual has de passar necessàriament. I ser un lloc de pas, parada i repòs per a viatgers l'ha fet famós entre els transportistes de tot arreu com a FUENTELAHIGUERA. Si, està molt prop de Villena o d'Almansa, d'on ve allò que a tots alcança, però el seu nom és La Font. O és que els camioners que saben on estan els llocs més apartats, les rutes més convenients i els bars on es menja millor (siguen d'onsevulla que siguen aquestos conductors de camió) i no saben pronunciar «La Font»?... segur que si, no els fem d'ignorants, que no ho són.
-La Torre de les Maçanes, el meu poblet. A la creuera de dos vells camins importants que comunicaven l'interior i la mar (de Cocentaina a La Vila) quan el port de la Carrasqueta no existia encara. Conten que el meu poblet va acabar sent famós a la ciutat capital d'Alacant, per dues raons: pel sanatori antituberculós que hi funcionà fins no fa massa anys i per un anunci a l'estació d'autobusos central de la ciutat que deia «agua de TORREMANZANAS, que hace beber sin tener ganas». Siga per aixó o perquè «la curtor és infinita», la difusió del topònim absurd de «las manzanas» continua vigent i sempre hi ha algun personatge de la dreta postfranquista que enyora la seva recuperació oficial.


Podria seguir amb topònims infames que suportem i suporten les persones que viuen en molts dels nostres pobles i ciutats (Las Alquerias del Niño Perdido, Villanueva de Castellón, Monóvar, Jijona, Sagunto, Elche (Guevara?)). Però amb aquestos tres en tenim prou per fer-nos una idea: la idea de que necessitem UNA ACCIÓ DECIDIDA I SERIOSA DEL GOVERN VALENCIÀ PER A, ACONSELLAT PER LES PERSONES QUE SABEN I MOLT DEL TEMA, POSAR REMEI D'UNA VEGADA PER TOTES A AQUEST DESGAVELL. Si, ja se, sempre hi ha qui pensa que aquestes coses no són prioritats, però és mentida que no ho siguen. El nom és el que dóna entitat i identifica, és molt important i, mentre no posem remei a aquestes coses, seguirem pel «bon» camí de la tontera, la manca de dignitat com a poble i ofrenant glòries a qui no les valora ni aprecia.
Qüestió que em plantege: seguim comprant «spray» negre per arreglar les senyals que encara ens fiquen Manzanas, Joyas o Higueras?... o ho deixem en mans de les persones de trellat i passem pàgina ja d'una vegada? No se a què esperen els nostres flamants governants, la veritat.

2016/01/06

No necessitem l'ajuntament...

ACÍ, NO NECESSITEM L'AJUNTAMENT... no ens dóna cap servei, només ens treu els diners per pagar el SEU brutal endeutament.

M'explique...
- Comença l'any: gener.
Primera cosa que volem fer com a comunitat humana, com a poble: UNA BONICA I SENZILLA CAVALCADA DE REIS per a veure gaudir les nostres criatures.
Una colla de dones valentes i divertides ajudades per algun home i currant tot l'any per aconseguir els diners que calen ORGANITZA, CONTRACTA, BUSCA, FA I DESFÀ per a què tot isca bonic i barat. Cavalcada popular, preciosa i «no municipal».
- el dia a dia de l'hivern. Una altra cosa que necessitem com a comunitat humana, com a poble agrícola: LA COOPERATIVA per fer-nos l'oli novell.
Una colla ben gran de socis mantenim, animem, invertim, participem fem i desfem per a tenir una ALMÀSSERA pròpia, sense massa pretensions comercials, que ens faça bon servei i oli de qualitat. I acaba la campanya i, si l'oratge ha acompanyat, anem per l'oli i traiem comptes i ens surt be. Que dure és el que és menester. (i aquí, l'ajuntament, ni cal, ni el volem).
- I continuen els treballs i els dies i L'ESCOLA (sense quasi cap ajuda municipal-institucional) tira endavant. I ens hem acostumat a agranar-nos el nostre trosset de carrer, que els serveis municipals solament responen «a lo precís» i, com que veiem el poble brut i descuidat, ens arromanguem les veïnes i veïns. I EL PARC fet un femer, i LA BIBLIOTECA MUNICIPAL tancada dençà que governen aquests ignorants desbotifarradors. I la CASA DE CULTURA TANCADA per anys i anys. Però ELS MÚSICS ASSAGEN, I TOQUEN I FAN BANDA I FAN POBLE sense ajuda pràcticament... Fan cultura i organitzen, acomboien, alegren i trenquen la monotonia.
- I segueix corrent en calendari i, de moment, NO ENS CAL PER A RES L'AJUNTAMENT, més que per a demanar permisos de crema de restes agrícoles i per a cobrar-nos els impostos «a preu de capital», que paguen i paguen deutes i més deutes produïts pel PP en la seva era que ja dura massa.
- I arriba febrer i ELS AMETLERS FLOREIXEN i no necessiten l'ajuntament per fer-ho. Ens regalen el més preciós espectacle del poble en tot l'any de bades, sense més ni més.
- I ve maig i EL POBLE FA LA FESTA MAJOR, ELS LLUMENNERS I LLUMENERES de sant Gregori fan la festa amb ajuntament o sense ell. Tots els veïns contribuïm econòmicament a fer-la sense cap necessitat d'ajuntament. I la fem entre tots. Uns couen pans, altres posen faixes o mocadors de coll, unes altres tallen pans beneïts i tots lluïm i fem i desfem i deixem la gent bocabadada de la nostra bellíssima tradició.
- I ve l'estiu i la gent treballa per donar-nos un gelat una cervesa fresca, una ombra i una conversa agradable a la plaça. Se'ns omple el poble i gaudim molt i no necessitem l'ajuntament. Solament ens val per cobrar-nos ben cares les entrades de la piscina i per a pagar llicències d'obra o complicar-nos la vida quan volem netejar la pallissa o la cambra i ens tenen tancat L'ECOPARC i els CONTENIDORS de reciclatge i els carrers bruts i els jardins abandonats. I ELS FADRINS I FADRINES FAN LA FESTA i gaudim i ens disfressem i ens banyem al carrer a poalades i fem paelles al riu i ballem i fem i desfem amb l'esforç de la GENT JOVE DEL POBLE i sense suport (més aïna entrebancs els posen) pràcticament de l'ajuntament...
I OBREN L'ESCOLA, I EL CONSULTORI MÈDIC I LA FARMÀCIA I EL TALLER MECÀNIC I ELS BARS I TENDES, I PAREN EL MERCAT I... pleguem ametles i anem a passejar i busquem bolets, comprem, cuinem, dormim, enterrem els nostres morts i ens alegrem quan ve una xiqueta o xiquet al nostre petit món. I TOQUEN ELS MÚSICS I LES CAMPANES I OBREN L'ALMÀSSERA I CREMEM AIXAMES LA NIT DE NADAL... I TOT COMENÇA DE NOU...

I NO NECESSITEM L'AJUNTAMENT... AQUEST AJUNTAMENT NO EL NECESSITEM, ens hem acostumat a fer la festa i la música i l'escola i les olives i tot SENSE AQUESTOS QUE COBREN I COBREN I NO ENS DONEN CAP SERVEI... Bo, si, una miqueta de manteniment (ben poc) i poca cosa més...
SOM POBLE I ENS AUTOGESTIONEM... NO ENS QUEDA ALTRA... La versió municipal de l'estat no ens serveix més que per a que col·loquen amiguetes i amiguets, per a què saquegen, per a què uns pocs traguen bon profit i per a demanar-nos el vot cada quatre anys...
I AIXÍ ÉS COM EN AQUEST POBLE NOSTRE ESTIMAT, EL MILLOR QUE TENIM ÉS LA GENT, QUE MALGRAT TOT I TOTS ELS ENTREBANCS QUE POSA L'AJUNTAMENT, TIRA ENDAVANT una vida senzilla i digna mentre passen les estacions de l'any...

ELLS TAMBÉ PASSARAN, NO A LA HISTÒRIA, SINÒ A PASTAR FANG... PERQUÈ NO ELS NECESSITEM A ELLS, és hora de plantejar-se RECUPERAR PER A LES PERSONES EL NOSTRE AJUNTAMENT que ells han regalat al PP (provincial i provincià), als bancs als quals deuen milers i milers d'euros i a LES SEVES PANXES DE LLADRES I APROFITATS.

VOLEM L'AJUNTAMENT, PERÒ PER A LA GENT I SERVINT LA GENT. MENTRE ARRIBA EL DIA QUE EL RECUPEREM, ANEM FENT GENT DE LA TORRE, BONA GENT.