bon Nadal

Tinc ganes de felicitar el Nadal... I com que tinc ganes ho faig i prou...

Amb tots els meus superherois que defensen la nostra llengua, la feina amb els nanos a l'escola, la defensa de la natura i la cultura, el projecte de fer poble amb la Gent del Bloc, amb la gent que viu amb tota la coherència possible el missatge de que és possible ser i fer una humanitat millor, amb tots els oprimits del món, amb els desgraciats i els compromesos, amb la gent de poble i amb els destrellatats amb trellat. Amb les penjades i els penjats, amb les persones de bona voluntat; que ja no se si són molts o pocs...

AMB TOTS, JO TAMBÉ DIC BON NADAL

PERQUÈ DESITJAR FELICITAT SEMPRE ESTÀ BE, SOBRETOT OBRINT ELS ULLS I MIRANT TANTES I TANTS QUE HAN DE PATIR LES INJUSTÍCIES, ELS DESPRECIS, LA INDIFERÈNCIA, EL DESGAVELL I EL DESFICACI D'AQUELLS QUE ES BANYEN EN LLACS DE XAMPANY, EN BASSES DE PERFUM, DELS QUE ES REBOLQUEN COM PASTISSOS EN LA SEUA "GLÒRIA"...

BON NADAL, SUPERHEROIS QUE ENCARA TENIU BONA VOLUNTAT.

Il Cuore, el Cor

Sonava be, massa be, increïblement be... I érem nosaltres, aquell grup de xicons i xicones que, anys arrere, portavem avant mil projectes i cent il·lusions, deu partitures i un cor. Va ser el dia de santa Anna d'aquest prolífic 2008... i com que va ser especial, vam repetir el quinze d'agost... Aquesta volta, sense presions, sense pretensió de tombar de cul ningú...

Un plaer retrobar l'Helena, la Feliueta i Vero... Un goig tornar a posar una boca com el morro d'un cànter i cantar... solament cantar. La foto ha arribat hui al correu electrònic (se n'ha recordat la xiconeta...) i m'ha renascut aquella sensació de l'estiu, la sensació de fer algunes coses be, i amb gent que té amb un algunes coses en comú, com el plaer d'interpretar coses tan belles com l'Ave Verum de Mozart o el Cant del Ocells. Convertirem l'acústica especial de l'església del poble en un ressó antic i nou, en un retronar de la nostra adolescència perduda, com un cordell que ens relliga de nou amb la veu clara o fosca, com un rebrot de plançó... I va estar molt rebé, vaja... Fins la propera, que voldria que no fos quan ens jubilem... "que encara tinc força, que no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang" ...