2008/05/26

Les coses que fem
















La Gambi crida i diu... sopem?... I sopem; el foc encès, la taula parada i la tele amb "l'eurofestival" en dansa... De moment no li farem massa cas i ens fotrem uns vinets al carrer. Amb aquest soparet de colla donem per inaugurada la tradicional ruta dels castells per a l'estiu 2008. Bons vins (que Albert entèn...); Lirios i Arnau (a la panxeta), Albert, Joan, Luisfe, La Xati, MªJosè, Liriets i Pauet... Bona colla...! i bon sopar... Mare, com estaven les tellines...!. La xiqueta s'ha de gitar i els excursionistes han de matinar... DEMÀ ÉS EL DIA INTERNACIONAL DE LES MUNTANYES i això ens importa. Anirem als Plans... Però en sonar el despertador, la pluja cau i cau... Canvi de plans... Comprerem el pa acabat de fer de Rabosa i ens anirem al Pla de la Governaora (La Grana) a fer l'acte reivindicatiu i solidari amb les muntanyes del món sense fer salvatgismes sota la pluja... Felip, Albert, Joan i el tete... (xiquili-Quatre bons amics). Passeig pel Pindongo, fotos divertides i bon rotllo... perquè aquesta gent és de bon rotllo...


Muntanyes nétes, sense sambullos, sense amenaces, sense destrucció salvatge... Al fons El Cabeçò d'Or... Un dia per a recordar les muntanyes que ens acullen i ens donen tant...!


SALUT PER LES MUNTANYES

2008/05/20

Missatges de pau

Una ullada al món i... tants conflictes actius...!. Un cop de vista i, tantes guerres...! Hi ha qui pensa que des de la IIª Guerra Mundial hem anat a millor... que ningú ja no és capàç de fer les atrocitats que s'hi feren abans... que hem guanyat en humanitat.
Res de cert en tot això... Vull obrir aquest apartat ací per si algú s'anima a posar missatges que desitgen la pau. A Praha, el mur de l'ambaixada dels EEUU es diu el mur de Lennon. Algú va començar a posar missatges de pau i, ara, en tots els idiomes, en tots els llenguatges, és ple... El Pasqualet en va posar un de part de tots nosaltres. Els adoquins de la ciutat txeca guardaven paperets amb missatges de pau anys abans, els bocins del mur de Berlin, i tants llocs... No serà pretenciòs que jo també vulga fer ací un mur, però de missatges de no violència, de tolerància, d'humanitat...? Si algú s'anima, ja sabeu... Pau, Paix, Pace, Shalom, Salam, paz... fins que algú ho escolte, fins que algú faça cas, fins que s'enfile la idea a cada cap, a cada cervell, a tots els racons del món...

2008/05/19

Aquell mític viatge a Praha-Budapest










I.E.S. Xixona. Abril de 2003. Toni, Miquel, Mar, Higini, Rebeca, Àlex, Joan, Estrella, Pasqual, Andreu, Pau,...

2008/05/17

Ulls de xiquet


Coses del Cole

De vegades pense que faig la feina més bonica del món... i damunt em paguen. Tinc la possibilitat de contemplar, de primera ma i amb tota la seva frescura, la careta d’il·lusió de tants xiquets i xiquetes.
El passat dia 6 de maig, a la classe d’Infantil de La Torre, que és tota una delícia, vam estar motivant-los per la festa major.
Elena, Llorenç, Edgar, Tim, Valk, Alberto, Paula, Alvaro... Pau i Llúcia...
I el resultat és un moment educatiu únic: el moment de vore els xiquets i xiquetes desitjar l’arribada de la festa sense cap dels comentaris estúpids que fem els majors, sense l’acritud dels nostres paisans que esperen la festa per jutjar i sentenciar els festers de cada any. Mira que són autèntics aquestos nanos...! Gaudeixen, obrin els ulls a la vida... i prou... amb una alegria tan autèntica que asombra. Ja podríem aprendre'n nosaltres, els majors, un poc d'ells... ens aniria molt millor, sens dubte...

2008/05/15

Festes&Family


Sant Gregori 2008...


Per alguns passarà a la memòria col·lectiva per la pluja... aigua, aigua i més aigua... Però seria injust aquest resum... A més hi ha hagut festa i més festa... Hem portat els pans al Pare Sant Gregori com sempre... o millor encara... Brials, mocadors, robes de pa... guanyen any rere any en esplendor...

La llum de la festa ha omplert els carrers i les cases d'olor de sàlvia i de pa...

I ens hem tornat a emocionar en cantar a tot pulmó els goigs de lletra antiga i fortes evocacions... amb Llorencet de la ma i amb la pluja de companya de pelegrinatge...
Ate...! quines nebodes... i quina festa més bonica...


Sempre toca tindre algun llumener a la família..., sobretot quan la família és tan gran com la meva. Aquesta vegada li ha tocat a Rafa, el cunyat. I les xicones (Rebeca i Emma) han tret el pa com cal... amb tota la seua esplendor. Mira que es crien be aquestes xicones... i que són reguapes i de trellat. Hem dinat junts a cal Llumener i l'hem vist bufar el ciri d'aniversari (que no se quants anys fa, però no importa massa). Ens faltava "el xicon" - i la seva família- que sent festa i pega a fugir i la Lulu que està massa ocupada amb els "carcassios" dels menuts.
La Xati mudada com una princesa "Letízia" a la meua vora a la processó... i els pardalots de la política rastrera fugits pel temporal (el d'aigua i el del PP)...El meu amic Pedro Luis de "pedricaor" de sant Gregori a la missa de diumenge on el cor dels eunucs ens deixava gelats i desencantats... almenys vam escoltar paraules plenes d'esperit i ens va recordar les muntanyes sagades que hi apareixen a la història de la salvació... muntanyes on pujem per retrobar-nos amb Déu i de les quals baixem per retrobar-nos amb la gent que ens estimem i amb la qual compartim tantes experiències.
Vaja, què més puc demanar... nebodes, amics, família, sentiments, goigs, pluja...
Per mi, perfecte...Visca Sant Gregori... un any més...