Festes&Family

Sant Gregori 2008...


Per alguns passarà a la memòria col·lectiva per la pluja... aigua, aigua i més aigua... Però seria injust aquest resum... A més hi ha hagut festa i més festa... Hem portat els pans al Pare Sant Gregori com sempre... o millor encara... Brials, mocadors, robes de pa... guanyen any rere any en esplendor...

La llum de la festa ha omplert els carrers i les cases d'olor de sàlvia i de pa...

I ens hem tornat a emocionar en cantar a tot pulmó els goigs de lletra antiga i fortes evocacions... amb Llorencet de la ma i amb la pluja de companya de pelegrinatge...
Ate...! quines nebodes... i quina festa més bonica...

Sempre toca tindre algun llumener a la família..., sobretot quan la família és tan gran com la meva. Aquesta vegada li ha tocat a Rafa, el cunyat. I les xicones (Rebeca i Emma) han tret el pa com cal... amb tota la seua esplendor. Mira que es crien be aquestes xicones... i que són reguapes i de trellat. Hem dinat junts a cal Llumener i l'hem vist bufar el ciri d'aniversari (que no se quants anys fa, però no importa massa). Ens faltava "el xicon" - i la seva família- que sent festa i pega a fugir i la Lulu que està massa ocupada amb els "carcassios" dels menuts.
La Xati mudada com una princesa "Letízia" a la meua vora a la processó... i els pardalots de la política rastrera fugits pel temporal (el d'aigua i el del PP)...El meu amic Pedro Luis de "pedricaor" de sant Gregori a la missa de diumenge on el cor dels eunucs ens deixava gelats i desencantats... almenys vam escoltar paraules plenes d'esperit i ens va recordar les muntanyes sagades que hi apareixen a la història de la salvació... muntanyes on pujem per retrobar-nos amb Déu i de les quals baixem per retrobar-nos amb la gent que ens estimem i amb la qual compartim tantes experiències.

Vaja, què més puc demanar... nebodes, amics, família, sentiments, goigs, pluja...

Per mi, perfecte...Visca Sant Gregori... un any més...