Capvespre de diumenge al pla del Masnou, Primavera...
Sensació d'infinitud... i de feblesa. De la feblesa d'un indret ple d'olors i de colors.
Abans la Mare Terra era una deesa poderosa, infinita... ara és, tal volta, esclava dels malparits que tot ho desbotifarren.
Per això, la visió de cada paisatge, de cada partícula d'aquest increïble Planeta ens deixa la pregunta...ho tornarem a vore l'any que ve...?, el formigó, la pèsta química, els muntons d'enderrocs, els interessos, la cendra... seran el proper paisatge la primavera que ve...?.
Mentre rep revelacions incommensurables i camine a la vora de la verda mar dels sembrats que semblen una "Toscana Torrudana" (sense xiprers), em deixe desvetllar per la terra que parla qui la vol escoltar, la mateixa deesa que ens dona el pa i la sal...
La foto és de Parret Connexion&Collection
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada