Algunes vegades,
amic DAVID MALLOL, passen coses que són UN MISTERI. No un misteri en el sentit
que li donaria la gent que gaudeix amb allò que en diuen paranormal. No misteri
en sentit de “cosa oculta”, difícil d’explicar, fins i tot irracional. MISTERI
COM ÉS EL MISTERI D’ELX; una cosa meravellosa que es veu, es viu: un cel que s’obre
i plou or, un àngel que baixa amb una branca de palmera, unes veus d’home que
canten i un cor que batega emocionat...
AIXÍ HA ESTAT EL
MISTERI QUE HE VISCUT AQUEST CAP DE SETMANA A L’APLEC PEL TERRITORI AL MEU
POBLET... una experiència que solament vivint-la es podria explicar. He viscut
moltes coses, totes bones, boniques... però una sensació de que estaves ací,
amb mi, ha amerat de goig cada activitat, cada moment, cada paraula.
Molts amics i
amigues. Dels que sempre han fet via amb mi, dels nous que la vida m’ha regalat. Alguns per
casa altres pel carrer. Organitzant, treballant, gaudint. T’havies apuntat com
assistent, tal volta de manera intencional, en un gest d’aquells que
signifiquen molt: tant de bo la parada del metro de Barcelona que tens més
propera, et portés cap al sud en un moment; que fos cosa de dues o tres parades
més al sud del teu barri barceloní.
Si, estaria be. A
tocar de mans, entre la gent, sota els xops al riu dinant amb nosaltres,
passejant a la serra amb el Daniel Climent, un savi dels nostres que sap com ha
de dir-ho tot per fer silenci dins el nostre cervell. Fen-te un cafè amb
nosaltres amb el Joan Baldoví (quin gran home aquest!). A la plaça mirant com Anna i jo parlavem a un poble alegre i combatiu format de gent de tants poblets petits del
migjorn valencià. Rient amb l’Eugeni Alemany. Escoltant el clam de la dolçaina
i esclatant de goig. I a la nit. Al pati de l’escoleta del poble veient com
moltes d’aquelles i aquells que he tingut com alumnes a la classe, ballaven
feliços – ja adolescents- al ritme de músiques arrelades, nostres, en la nostra
llengua... al mateix pati on el mestre Pau, anys abans, els contava històries
velles i noves per tractar d’ensenyar-los a pensar, a canviar les coses...
I l’essència del
misteri és aquesta: que estaves, ho se, ho he vist. T’he vist somriure entre la
gent que s’estima la nostra terra, a vora meu, a la vora de tots nosaltres.
“Oh, poder de l’Alt Imperi,
Senyor de tots los creats!.
Cert és aquest gran misteri
Ser ací tots ajustats.” (del Ternari del Misteri d’Elx)
A Raül Seguí, Dimas, Joan i
Julio, Isa, Josep i Vicent, Joan Àngel, Dani, Merce, Anna, Llorenç, Vicent, Maricarmen, les meves tres germanes meravelloses, Mariano i tants altres que la vida m'ha regalat... i DAVID MALLOL. GRÀCIES, BEN ESTIMATS.