Darrerament he hagut de fer immersió en el món de la poesia per raons que no venen al cas... I res com els clàssics (que clàssica és la frase). Remenant i escarbant, furgant i gemegant... M'he trobat aquesta que ací pose... que m'ha deixat espatarrat com una panderola panxa en amunt... Senzillament "Bestial"
MALA BROCA US TRAGA L’ULL
No em façau eixes ullades,
cavaller, puix io no us vull:
Mala broca us traga l’ull.
No em façau més eixes voltes,
ni menys eixes correnderes,
perquè em pareixen revoltes
falses i molt falagueres;
vostres burles no són veres
sinó d’enganyós orgull:
Mala broca us traga l’ull.
No em façau eixes ullades,
que, si no us vull, és per cert
vent que són desconcertades,
que en si porten desconcert:
vòstron servir descobert
en mi ningun favor cull:
Mala broca us traga l’ull.
Soplic-vos que no em mireu
així com acostumau,
ni que jamai festegeu
del modo que festejau:
si en mirar perseverau
i en amor vòstron cor bull,
Mala broca us traga l’ull.
Joan Timoneda (segle XVI)
No em façau eixes ullades,
cavaller, puix io no us vull:
Mala broca us traga l’ull.
No em façau més eixes voltes,
ni menys eixes correnderes,
perquè em pareixen revoltes
falses i molt falagueres;
vostres burles no són veres
sinó d’enganyós orgull:
Mala broca us traga l’ull.
No em façau eixes ullades,
que, si no us vull, és per cert
vent que són desconcertades,
que en si porten desconcert:
vòstron servir descobert
en mi ningun favor cull:
Mala broca us traga l’ull.
Soplic-vos que no em mireu
així com acostumau,
ni que jamai festegeu
del modo que festejau:
si en mirar perseverau
i en amor vòstron cor bull,
Mala broca us traga l’ull.
Joan Timoneda (segle XVI)
2 comentaris:
Llegida la poesia, m'ha vingut al cap un ull en concret, i m'ha fet molta risa.
Eixe ull...que tremola quan jo parle, que pareix que demane fins a l'últim detall del què conte i que fa una instantània de cada paraula, ja,ja,ja...
Home jo no vull que és quede sense ull per una broca, perquè tampoc festeja amb mi, però per al què em servix, be podria mirar-me 'un altre ull'.
Bo, superat el descollono... la poesia és bestial, però el teu bolg i tu també ho sou.
Un abraç, bon amic.
P.D.Espere que pugues disculpar la meua falta de serietat, davant d'una poesia tan contundent.
A que si t'ha semblat bestial, amic?... Què coses té la vida, que a tot li trobem aplicació...Jo he pensat en un grapadet d'ulls per a la broca : de política, de moniatos, de curtor infifnita...! "Malo" que està uno darrerament.
salut, amic
Publica un comentari a l'entrada