Torrudans a "la romana"

Pensaments a l'aire...
Perquè aquest títol?... Doncs, no té cap misteri. M'explicarè:
Torrudans, persones i personetes i personatges de La Torre de les Maçanes... clar i ras.
"A la romana"... això ja demana un poc més de "rotllo" per haver-ho d'explicar. Allà vaig...!
A la romana és un tipus de rebòs amb farina i aigua principalment. S'ha d'escabussar (allò que es vol fer "a la romana") en oli roent i ben calent perquè tot quede tou i cruixent...
Comencem per la fregitanga:
Calor, massa calor, quin estiuet, Senyor!... Fregits estem entre la vall i la riera... tant que presumiem del nostre microclima que atreu tant d'estiuejant de la bafarosa capital de la nostra comarca!... Fregits de calor i de més coses, ja ho crec!... Fregits de vore tanta cosa que encara no hi véiem, de sentir tanta mentida, de veure tanta cort doblant les espatlles davant qui representa l'Emperador de Roma...(que no se sap ben be qui és en temps de triumvirats i aliances senatorials). Espectacle al Colosseu i feres rossegant cristians a la sorra... Pa per al poble i circ per torbar-nos.

"Torbar": no significa ennuvolar el cervell per a què no pense ni patesca? (cast: turbar, turbación).
Anem amb la farina:
Un vell masover torruà als anys de la postguerra patía les estretors d'un temps cruel i difícil (com tothom en aquell temps). Baixava al poble i li preguntaven per la seua dona a la qual no véien massa per ací: - com està la dona?... i ell responia: - gitada dins una coixinerota de farina!...
El masero i la seva família patien moltes estretors, però el més important era fer creure que nadaven en l'abundància de la farina blanca i caríssima en aquells anys... Fotuts estaven, però que no es note gens, això és el que importa finalment...
ASSISTIM AL·LUCINATS a una "rebossada" general torruana... a una refregida de consciències torbades per "Els Grans Torbadors" de l'Imperi Romà. Gitats en un sac de farina corcada i falsa... pero cal fer creure que TOT VA COM CAL, QUE ESTEM MÉS BE QUE VOLEM I QUE MENTRE HI HAJA PA I CIRC... ANEM TORBATS I ANNESTESIATS AL LLIT.
I no passa res, què vols?... Un dia darrere d'un altre i una colla d'enxufats desfilant pel circ romà dient "Ave, Cesar, los que van a xuplar del pot te saludan"...
Tot Imperial, pagat amb diners del Cèsar (que són de tots però ell diu que són d'ell) i tot rebolcat en la "gatxa" viscosa de les paraules altisonants i dels tractes secrets amb els senadors de la rebancada d'enfront. Tot enviscat... però "qué bons calamars a la Romana!"... Gratis, al carrer i per a tota la plebs!.
Comprarem "sal de fruita" per a rotar desprès...