Escarba en un cistellot ple de retalls. Restes de teles de cortinatges, una borla, un cordell, trossos de camals recurtats, una capsa de llauna plena de botons, cremalleres, agulles de cabet i d'agafa, restes de randes, tires brodades, un davantal tacat de lleixiu, dues camises esgrogueïdes, llençols arnats o amb taquetes de rovell...
Després de remenar-ho tot i no trobar res de profit ho torna a embotir dins de mala manera. Li fa ràbia no tenir res de trellat per poder-se posar a cosir.
Alhora se sent estranyament alleugerida. Si no hi ha, no hi ha...
Totes s'han posat a cosir com a descosides!
Ella voldria ajudar, no per fer alguna cosa d'aquelles admirables sinó per tirar una maneta. Be, és igual!...
Al cap de mitja hora obre els calaixos enormes de la còmoda. Fa una forçada, estira, s'obre però es queda amb un pom a la ma. Dins, un món sencer de coses que sempre han estat allà: immòbils, inútils... Un tapet de punt de ganxo i un cobertor d'aplicacions de mil colors, dues tovalloles brodades i jocs de llit bons per a llits que ja són cendra... Ni cendra són ja aquells llits alts, foscos, color taüt.
Res de trellat, res de profit!
I agafa la tisora i comença a fer draps i més draps, i més. Cada vegada més ben fets, més ben esgarrats... Una muntanya de draps blancs, verds, de color de carabassa, blaus. Una muntanya de trossos i bocins per a llavar cristalls...
Quins cristalls? Els que s'omplen de gotiues minúscules ara que plou. Els que la separen d'un mal sense color, ni olor...
Una muntanya de draps vells que mira mentre repassa els capítols de la seva vida que acaba d'esquarterar...
Omple tres coixineres... les deixa vora la tauleta del rebedor. Quan caiga la nit i pare de pixar la boira les llançarà al contenidor. Tot el que ha capbussat dins la cistella, també. Tot! Les restes de tot això i allò i tots els cossos, rialles, baves, pèls i records també!
El que no es va emportar el riu, ni el foc, ni el dol s'ho emportarà el xic del camionet de la brossa... Tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada