2013/07/30

Per si em desaparec...

El desig de desaparéixer... o millor, d’apareixer en un lloc secret, llunyà o proper, però ocult; ens envaeix algunes vegades, no?. Tal volta ens passa a tots de tant en tant. I aquell lloc ha de romandre amagat completament per impedir que res ni ningú pugui trencar l’ascètica i la mística de “l’ocultament del món” (que diria En Ramon Llull).

També serà cosa comuna que alguna persona, encara que sigui una només, ens podria tirar a faltar cas que la fugida es fera realment efectiva. Si, parle per mi, vull imaginar que almenys UNA persona estimada em tiraria a faltar, n’estic pràcticament segur...
Es preguntaria on collons has anat a parar, perquè merda no agafes el telèfon i sempre li ve la veu de mascle avorrit que fas al contestador que gravares una vegada i ara surt i surt una i deu voltes. Imaginaria alguns llocs “sagrats” per a tu dels quals, potser alguna vegada, li has parlat. Llocs on has estat feliç, ombrívoles gleves o assolellats balcons... Si, algú es calfarà el cap amb això una estoneta, perquè t’enyora, perquè t’estima, perquè falta li fas...

I si l’estima és mútua, que ha de ser-ho per força en aquest cas, hauries de compadir-te de l’estimada, l’amant, la mare o l’amic, la germana o el gosset que t’ha de tirar a faltar i donar-li pistes d’on t’hauria de buscar si has decidit, ni que sigui temporalment, esfumar-te. Però si dónes pistes massa clares t’acabarà trobant i això, inicialment, no voldries que passara... Però, digues la veritat!. En el fons t’en vas, t’amagues, t’allunyes, perquè vols ser buscat, trobat... Perquè t’encantaria una abraçada de pel·lícula, una retrobada espectacular, amb llàgrimes i tot... A que si?... Però bo, aquest no és el cas...

El cas és que almenys, si veritablement és persona volguda, estimada i saps que et voldrà buscar; ha de saber cert on NO T’HA DE BUSCAR... quins són els llocs, les situacions i els “events” que et semblen insuportables i que, per tant, no suportaràs (si no et porten lligat de mans i peus, clar).

Jo, avui, en faré una llista, provisional clar... però la deixaré començada i me n’aniré a nadar un poc... que baix l’aigua se sent una remor de “norrés-i-tot” que buida el cap i renovella prou.

Si em perd (lliure i voluntàriament, sense punt de coacció) NO EM BUSQUES, TU QUE DIUS ESTIMAR-ME, EN CAP D’AQUESTOS LLOCS:
- En una correguda de bous, en una competició de tir a guatlla ni res que se li semble i que necessite abillament de caçador. Tampoc em busques en un concert de Julio Iglesias ni de Madonna. No em busques tampoc al mercat del peix de Tànger, que la visió de tots aquells ulls de peix encara em fa patir alguna nit de malson. No estaré en un espectacle de masclots pegant-se vara ni en un de dones mamelludes rebolcant-se pel fang mentre s’estiren els cabells. Tampoc me n’hauré anat a vore dones davall d’un burka a l’Afganistan ni a una manifestació de feixistes russos contra els homosexuals. No estaré menjant paella al xalet d’un conegut d’un conegut que idolatra un dictador decrèpit i fill de puta. Tampoc estaré en un casino de las Vegas, ni en un paradís estúpid de Disney. No em busques entre la gentada davall d’un “capurutxo” per setmana santa, de processó enfervorit o foll (que s’assembla prou), que sóc de serra i sec per eixes coses. Segur i cert que no estic a Tailàndia de turisme sexual, ni fent fotos a infants que remenen descalços entre la brossa en algun país de l’Àfrica. Tampoc estaré segurament fent cua per a què em signe un llibre l’escriptora de moda o demanant autògrafs a ningú. No estic a la porta del “tall anglès”(com diu la meua mare) en dia de rebaixes esperant l’hora d’obrir per remenar muntons... Amb això, per via negativa, ja saps on POTS BUSCAR...

CREC QUE SAPS ON POTS TROBAR-ME, si es dona el cas, amb els braços disposats a una bona abraçada i potser amb ganes d’un culet de vi que podem compartir... No massa lluny, ni massa prop per no asfixiar la teva llibertat que tinc en un altar. Però em trobes cert. I ET DEIXARÈ UNA PISTA, vinga, va: POSSIBLEMENT PROP DE LA MAR MADITERRÀNIA, que és blava, gran i banya molts indrets...i que m'estime tant... Si, potser.