El soroll de la resta

...De nit, la remor ressonava sobre la teulada. Bataller i Adrienne s’abraçaven sota la manta. L’aigua havia refrescat encara més l’ambient i ells es quedaven escoltant aquella remor i sentint els cossos fusionats en un batec unitari. A voltes la proximitat encenia el desig i feien l’amor i acabaven adormint-se units sota la manta. VOLEU SABER QUÈ ÉS LA INTIMITAT? Feu l’amor sota la teulada en una nit de pluja torrencial. Això és la intimitat. Quan la pluja va parar, el terme estava sembrat d’ensulsides, els bancals estaven embassats i les rieres havien esborrat els camins (...)

Vas pel carrer i entropesses amb una mirada. Veus algú que es queda mirant-te entre la gent atrafegada. Només un segon. Uns ulls, un rostre expectant, un cos bellíssim. Endevines un somriure de perplexitat ocult darrere d’aquells llavis. Res més. Després passen els dies, els mesos, els anys, i penses que potser la teua vida no ha valgut més que una preparació per a aquell intercanvi de mirades. El temps canvia aquell penses per un t’adones, i esborra aquell potser. T’adones que la teua vida ha sigut un camí cap a aquell encontre, i que ja no pots recuperar aquella mirada, que no hauries d’haver continuat caminant, que de sobte el campanar que tenies al davant ha desaparegut per la finestra de darrere, el campanar i el poble sencer, esvanit en la calitja del passat, i que per davant només hi ha la vesprada buida. (...)

Francesc Bodí. El soroll de la resta