Tríptic d'interioritats

TRÍPTIC D'INTERIORITATS

I. 🏠

Abans de la boda havia de mostrar la casa al veïnat. Eixe era el costum. Després de mesos de preparatius, en tenir les invitacions, començaven a acudir.

- Xica! Quines cortines!

- Ai, si. I les cadires del menjador, tan originals!.

Cada vesprada, des de les cinc fins "a saber" allí s'estava. I ara entren les cosines. I ara Rafelet i Maruja. Després tres veïnes que no tenen massa feina i just quan anava a tancar la porta per tornar a casa de la mare a sopar, els sogres i la cunyada amb uns coneguts...

- Xica, quina pressa tens? Obre els calaixos de la roba de llit que la vegen. Preciós, tot brodat amb les inicials...

Allò havia de ser. La desfilada "a veure la casa" formava part dels rituals matrimonials. I anaven deixant jocs de cafè, figuretes, pitxers, olles i "faltes d'aixovar"...

Tot havia d'estar "per a ensenyar" sense que faltara cap detall...

Estava esgotada... Ell tractava de tranquilitzar-la: - Carinyo, en uns dies més haurà passat tot!...

Tancar la porta, deixar caure un abric damunt de qualsevol cadira. Amagar aquell quadre horrible que ha hagut de penjar per a que el vegera la sogra en lloc principal (li l'havia comprat ella d'una parada del mercat, d'un xic artista de la capital que pinta escenes de caça i masos mig derrocats). Només desitja tancar d'una vegada i que no torne ningú a emetre el seu judici estètic...

Viurà com voldrà i no posarà mai més fulls de diari pel terra per a que no se'n vaja la lluentor de la cera del paviment, ni draps per damunt dels mobles per a que no agafen tanta pols.

Tancarà la porta i estaran ells dos només!!!.

__________

II. 🏢

Tu no saps on visc, ni com vull viure! Ni t'importa gens!.

No saps com em costa de pagar aquesta merda d'espai, aquestes quatre parets. No saps ni vull que sàpiguen que tots els coberts estan desparellats, que els gots són cadascun d'una classe i que odie aquell cobertor.

Ni saps ni vols saber com és el lloc on m'amague ni el matalàs on em deixe caure cada nit.

Les cortines sempre estan passades, si! A ningú li importa què faig ací dins.

Les cadires... em toca riure! Les cadires estaven al carrer. Jo no tinc la culpa que el del bar hagués oblidat tancar be la cadena per la nit... Estaven allà i a mi em fan paper...

I si no t'agrada, arromanga't i neteja un poc aquest furgatxo... que tu també vius ací ! ...

_________

III. 🏡

- No suporte més el color d'aquestes cortines. D'avui no passa que les llence al fem!

Mentre arranca totes les plantes d'aquella jardinera a grapats, amb fúria i destrossa a sarpotades una de les garlandes del jardí.

- Què fas, estimada?... per què?

- Deixa'm estar! El paper de les llavors deia que eren flors blaves! I mira: comença a florir i aquella groga, aquestes, blanques!!! Horrible!!!

- Però dona!

- Que calles! Deixa'm estar! Van totes fora! I no pense tornar a aquell viver! No m'agrada que m'enganyen, saps?

I les cortines van fora també! d'avui no passa! Ah, i ves acomiadan-te de les cadires del menjador... la Núria se n'ha posat unes d'estil nòrdic in-cre-ïbles! M'encanten... N'he vist unes encara més boniques que les d'ella per internet. Del mateix estil però d'un blau-espígol fantàstic... Ja les he demanades. Servei urgent. Sense despeses d'enviament...

- Què bé, amor! Sempre tan eficaç, estimada... Vaig per un poc de llet de soja tèbia. En vols una mica? La prenem aquí al jardí?...

------------

Finestres de Taikoo Shing, Hong Kong.

📷 Peter Steinhauer