...Necessite cafè.
M'alce i baixe l'escala descalç amb només una samarreta que m'he deixat caure damunt.
Mentre remene el sucre mire el calendari de la cuina.
Abril.
El mire, el repasse, l'estudie...
Tots els dies són un número dins un quadradet blau. Sense sants, ni llunes, ni dies de festa, ni dels altres... Quadrats blaus buits...
Tinc fred als peus.
Mire... només un apunt en vermell. Un concert per al què tenia les entrades comprades que no s'ha fet. El dia que havia de ser ja ha passat... Com passa la vida: volant apressa com un francellot que afaita l'aire.
Igual torna l'oboè, la veu d'aquell baríton, la llum preciosa d'aquell teatre. Igual torne a escriure l'apunt d'aquell concert en una altra fulla del calendari... no se... només uns quadrats blaus buits i uns números. Cap referència, res apuntat...
Puge de nou i remene al calaix dels mitjons. Que no siguen blaus!
Abril.
La llum va enfilant-se per cada finestra i toca amb els seus dits un parell de setmanes d'abril... sense sants, ni llunes, ni dies vermells...
Fora sonen les campanes, una tos, el motor d'un cotxe, un ploret de xiqueta...
Dins: abril i jo... El deixaré dormir que enguany ha vingut blau i malferit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada