2016/04/01

Boys don't Cry. Activisme i reflexió compartida

Un grupet reduït de persones ens reuníem al Club d'Amics de l'UNESCO d'Alcoi per compartir una pel·li. Ens convocava el col·lectiu LGTBIMARIola. Feia una vesprada preciosa de primavera i, desprès de la feina i de moltes coses que ens ocupen a cadascú, allà estàvem. Era la primera d'una sèrie de pel·lícules que es projectaran el darrer dijous de cada mes per compartir punts de vista, opinions, reflexions al voltant de la temàtica de la diversitat sexual i afectiva, a l'entorn de les persones gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals, etc.
Tot això en el marc geogràfic i sociològic d'unes comarques poc acostumades encara a tractar aquestos temes amb naturalitat. Si, és tot un esdeveniment que a Alcoi, un grupet (encara petit, però esperem en creixement) de persones ens hagem reunit per reflexionar al voltant d'una pel·li que tots varem coincidir, al diàleg final, que és TREMENDA. Basada en fets reals, l'assassinat brutal, la crueltat, la duresa de la història ens va colpir. No vull fer cap tipus de comentari des del punt de vista tècnic sobre la pel·lícula perquè no era una reunió de cinèfils allò. Els comentaris giraven a l'entorn del patiment infringit a les persones, en aquest cas, per tractar-se d'una història d'amor «diferent».
Un dels objectius d'aquestes reunions que acabem d'encetar, és engrescar en la lluita per la igualtat, pels drets i les llibertats de les persones LGTBI, MOTIVAR la gent per passar a l'activisme humil d'un grup que acaba de néixer entre aquestes muntanyes de Mariola, Aitana, Benicadell, al nord del sud valencià. I si aquest era l'objectiu, la història de «Brandon» ens va unir encara més al voltant d'un objectiu comú: visibilitzar i normalitzar a tots els nivells la nostra preciosa diversitat.

A la propera, us esperem... el darrer dijous de mes ens trobem