Com Gulliver. Envoltats de nans mentals

Si, com Gulliver. A la vora de la mar, atordit, al terra... Despertar i trobar-se envoltat de nans, de gent amb cervells i caps diminuts, amb idees curtes, mans i mentalitats petites. Sembla feble, però no és més que un miratge de feblesa. Sembla vençut...

Mira aquella gent que l'envolta: gent que no llegeix res o solament coses d'una corda, la seva corda. Gent que no escolta res perquè és més còmode situar-se en el discurs d'un altre i pegar cabotades. Gent que vol ser capità, president, coordinador o prohom i no fan res més que bastir cordes, puntals i estaques per mantenir immòbils els gegants, els qui puguen fer-los ombra, els qui puguen aclarir, debatre, discutir, obrir ments i encarar camins.

I qui està al terra, com Gulliver, no se sent superior, ni millor, ni intel·lectualment en un estadi més polit i obert, millor bastit i apuntalat, NO. Se sent sol, diferent, al bell mig d'una colla d'infames que solament saben que repetir arguments d'altres, que solament saben i volen mantenir els seus privilegis i el seu personal i particular interès... i no pensar, que això costa i de vegades fa una mica de mal.

Gulliver els mira, somriu, fa un petit gest d'incomoditat per la postura estesa que l'estan obligant a mantenir al terra.

Són bons soldats, s'acomboien be per treballar la corda i mantenir-lo sota control. Són obedients a un lideratge buit, que sap arreplegar malcontents i prometre coses que no pensa complir, però l'obeeixen sense pensar. És captivador, possiblement bell, parla suau i no sembla autoritari... I repeteixen les seves consignes i estiren la corda cap a la dreta o l'esquerra segons convinga, tots alhora, com un exercit ben ensinistrat en casernes fosques.

I ell els mira i somriu, reflexiona... és gran i ho sap, la grandària del seu cervell és proporcional a la seva curiositat, entrega, ganes d'explicar-se, de dir: LLIBERTAT. Sap de coses que a ningú interessen però de les quals tothom parla sense saber. No mira els programes de moda a la tele, ni segueix els periodistes que «creen opinió», perquè se la fa ell mateix, se la escruta, se la conclou ell sol desprès d'escoltar i recercar. No llegeix els best-sellers que dicten les grans editorials, ni mira els diaris que paguen els poderosos per a què tots parlen del que ells volen que se'n parle. Remena a les llibreries, furga en el pensament de la gent intel·ligent, còpia la gent compromesa en les causes justes i aspira en la profunditat del seu cor enorme, a bastir un nou món, una nova societat, LLIURE i pacífica, respectuosa i diversa...

Si, és gran i tots els altres són nans... i no és una qüestió de mesura o alçada biològica, física. Són nans perquè es conformen, perquè s'assimilen a allò que s'estila o està ben mirat per la majoria. Perquè amb poques paraules i ben repetides, amb poques imatges i ben difoses els sembla que tot està com ha d'estar. I el líder els dona la seva dosi de POR diàriament per a que el creguen imprescindible, per a que pensen que sense ell no pot ser res com ha de ser... I avant, estirant les cordes a dreta o esquerra tots alhora, com es formen els dibuixos i figures als estadis: amb obediència i bona coordinació.

I Gulliver els mira i gemega, que la postura li està adormint les cames i el coll li fa una mica de mal. No són res, no són ningú, però voten, compren, acudeixen a les propostes d'oci, fan palmes quan toca i ploren quan els diuen que s'ha de plorar... Compren i voten i surten i entren i no pensen gaire, que la por és un anestèsic potent.

I el gegant se sap i se sent diferent, per molts motius i per moltes raons... i sap que no poden lligar-li el pensament amb cordes grosses com a punys. Els farà creure per un moment que poden amb ell, que la seva perfecta coreografia de moviments és poderosa, que les hores d'ensinistrament els han fet grans... Però serà solament un moment... s'alçarà i caminarà per la platja pacíficament, i els deixarà en la seva mediocritat, bocabadats i panxacontents allunyant-se per la riba a cercar un nou País on totes i tots, sense intermediaris, ni fills del diable, ni feixistes, ni gent que et treu l'ànima i se't beu la sang i la energia... I si eixe País no està, no hi és, el farà ell, amb la sola força de la seva ànima gran i convidarà a cafè calent a qui es vulga sumar a construir i dialogar, a pensar i debatre críticament, a llegir i raonar... A alçar una casa nova que es diga LLIBERTAT.