... a Raület. Els homes també plorem

Les companyes i companys em demanen que pronuncie unes paraules en un dia trist, molt trist.

No he buscat versos de poetes admirats, ni fragments de paraules assenyades. No he volgut recolzar-me en la bellesa, ni mirar-me en les clares aigües de cap riu.

Diré el que sentim, senzillament...

I direm

Que és mentida que el món no pot ser més just ni millor pera totes i tots.

Que és mentida que les persones que es comprometen pel be, la llibertat, la igualtat en la diversitat i pels demès perden el seu temps. És mentida que no paga la pena treballar per construir una societat millor.

És mentida que cada llavor que sembrem en la nostra terra és inútil. És mentida que estimar-se i treballar pel poble, per la gent, per les coses que creiem importants no fa saó.

I la única manera que tenim de despullar les mentides és amb el nostre compromís personal, sent gotes d'aigua neta que ameren la terra... Moltes gotes, sumant una pluja per canviar la sequera d'aquest món en bondat, justícia, llibertat, igualtat...

Tot això ens has ensenyat.

Gràcies per ser i estar sempre compromès.

Els homes també plorem i sabem estimar.

i les nostres llàgrimes faran créixer les llavors que has plantat.

I un poema que he trobat al teu blog

T'ESTIME, RAÜLET

Prec

Ni criptes ni sepulcres
ni lilàs ni baladres ni calzes.
Porteu-me al més infinit horitzó,
a tocar del cel, a la vora del paradís,
on escumeja el so,
els xiquets fan castells de sorra
i les parelles exhibeixen el seu amor
entre sirenes.
On els homes espolsen les culpes,
ni que siga efímerament.

Vesseu-me, floc a floc, a l'estany
de marees espeneroses
i alabatre de gavina.

On les closques dels caragols
es fan eco de les celebracions,
dels descansos sempiterns, de paus
veres i no simulades.

(Hèctor Serra)