Com m'estim les floretes humils i com m'emociona veure-les esclatar.
Com m'estime les cadires velles que prepare per a què pugin seure els bons amics.
Així t'estime, sense pressa ni angúnies de futurs incerts. Sense alçar monuments a cap que guanyés una batalla, sense tela i sense pintura que cobreixi nostra nuesa.
No, no vull estimar-te més que com t'estime: així, a cada passa i cada hora.
Agraït, això si. T'ESTIME, T'ESTIMO, T'ESTIM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada