Diferent. Aprenent i estimant la diversitat al col·le

Quan es té clar que a l'escola és el lloc on tot comença i on tot pot canviar. Quan es treballa amb els xiquets i xiquetes en un entorn escolar respectuós amb la diversitat real i obert. Quan es creu en un model educatiu transformador de les persones i, per això mateix, transformador de la societat, es treballa d'una manera diferent. D'una forma que va més enllà de la pura i simple transmissió de coneixements, de conceptes preestablerts.

Un exemple senzill.

Inventem un conte per a alumnes de cinc i sis anys. Les lletres cobren vida i van passant aventures juntes, van fent amistat. En la intenció del mestre (amb tota la humilitat i amb tota la voluntat de transformació) hi és el concepte-matriu: VULNERABILITAT. Allò que ens apropa als nostres semblants és (entre d'altres coses) la feblesa de la nostra humanitat. Una versió d'aquella dita popular: "el que no suma, bada". I les lletres del conte, com les persones, són diferents, diverses... i en la seva diversitat està l'arrel de la seva riquesa i la gràcia de trobar-se i interactuar, compartir experiències i relacionar-se, cooperar.

I presentem lletres de tota mena... amb miopia la "D", evidentment prenyada la "F", orgullosa de la seva manera diferent d'estimar la "N" i la seva millor amiga la "E", amb diversitat funcional i sobre rodes (cadira de rodes, vaja). la "I" és negre i la "R" una mica punk... Diferents, diverses, complementàries, perquè han trobat bonic reunir-se i jugar a formar paraules. Totes venen de paraules lletges en les quals patien abans. la "A" estava a la paraula "guerra" i passava molta por. La "N" estava amargada a la paraula "normal" i ella, que sentia i estimava d'una manera diferent, era objecte de les burles de les demès. La "D" estava en la paraula "deficient" i havia de suportar que la tractaren com una bova perquè no s'hi veu massa be... Alliberades d'aquelles paraules odioses, han buscat llocs tranquils i amables per sentir-se molt millor... I els han trobat. i tant que els han trobat!. Les lletres, per definició, són totes dones, femenines, però l'article que les acompanya i precedeix tampoc és important, i són dones o homes segons els vinga de gust, i són rialleres i divertides perquè han descobert que solament quan es combinen, barregen, multipliquen i afegeixen noves amigues, la possibilitat de crear paraules noves i boniques augmenta.

I la "E" camperola" coneix a la "B" que és un panxut i juntes fan el "be" i la "P" ,que és un músic de carrer, coneix "A" que ha vingut fugint de la guerra. I amb la "U" que, de vegades i sense adonar-se, es fa pipi al llit, formen la "PAU"... I així un món de combinacions i possibilitats.

I fem un joc i deixem que els menuts combinen i juguen amb les lletres. I se les estimen i les barregen i surten noms i paraules bones i boniques...

I amb les contalles i el joc de les lletres, no hem tombat tots els murs, ni tots els prejudicis...no. Però hem començat a visibilitzar i normalitzar la preciosa bellesa-feblesa de la diversa humanitat...

I sembrem... i alguna cosa bona florirà...