silenci de corxera

Sempre fent soroll... a cada pas, a cada moment... Engega “l’arradial” (com ell escriuria, si escriure fora una activitat sorollosa) i talla lloses de paviment que no pensa col·locar, de moment, en cap lloc. Però les talla. Dibuixa amb la llapissera fromes corbes difícils per un aparell dissenyat per a les rectes i s’esforça en treure la línia perfecta...I la máquina s’ecalfa i l’ha de desenxufar de tant en tant...Però quan calla la màquina, sona la música, una música que sempre retrona en la buidor de la nau. Una nau que va comprar a bon preu a un empresari dissortat que la va haver de malvendre quan tot va venir tort.

Ara el martell, les mordasses, l’alicata...que deixa caure al terra d’un cop sec per sentir el seu metàl·lic soroll. I se li’n va el cap i crea ritmes sobre un bidó de gasoli buit i, de tant en tant, toca la bateria que té preparada per fer-la sonar quan li vinga de gust... Allà, a la nau, el seu palau per fer escampades, el seu magatzem de mil-i-una coses que, tal volta, algún dia, li podran fer algún profit...

En té molts de bidons d’aquells. Els talla minuciosament per crear una barraca de launes decorades per la lletra“R” on pensa passar les vesprades més caloroses de l’estiu per suar molt, molt, més encara...Ha sentit a “l’arradio” (així ho posaria ell si es poguera escriure sense silenci) que suar és boníssim, que afina el cos i buida el cap. La gent va a les saunes, però a ell no li agrada l’olor de net, de desinfectat...es construeix minuciosament un enorme cub de llaunes que farà olor a gasoli eternament, que el transportarà a un estat de quasi-incosnciència quan es fique dintre a suar i suar...

I colpeja i fa retronar, i compra coets perquè li agrada fer soroll i espantar gats, i engega la moto nomès perquè el motor no s’engronyoni... I fa girar el manillar i accelera el motor per sentir com brama aquell cavall de ferro que no cavalca des de fa anys.

I la música sempre posada...Ha comprat un atuell que la fa sonar a la mateixa hora i cada dia de forma què, quan entra a la nau ja està sonant, ressonant i omplint aquell espai. I a casa, al cotxe, al treball...la tele, la música, els altaveus tremolant... sempre soroll...fa companyía, diu...

Fàstic de buit i por de silenci...

Els darrers cops i ja està enllestit el seu "suatori". Per fi entra, per suar i suar... Ha posat la barraca al jardí. A Jaume no li sembla be que pose aquell ansimbori darrere les palmeres on, a cap hora cau l’ombra... I allò és un forn, una bomba a punt d’esclatar, una olla de pito, una capsula espacial al mig d’un desert al planeta més proper al sol, al mig d'un Sahara de gespa torrada al cor de l'estiu...

I sua, i sua...nomès ensenyar el nas per la portella de llaunes “R”. 

I, per primera vegada, desprès de tants anys, escolta el silenci humit mentre cau la primera gota esquenes avall. Recorda el silenci a l’església mentre esperava que la mare acabara la silenciosa confessió, recorda el silenci de l’aula, a l’institut, mentre formulava omplint fulls de lletres i nombres... Uns silencis que ja feia per trencar deixant caure un bolígraf a posta o remenant l’estoig de llauna de superman, o colpejant el banc de fusta on esperava amb els seus genolls, fins posar-los com albergínies...

Recorda el silenci

I plora

Perquè té por...  

Ha estat un silenci de corxera, tan breu que no es podria ben medir...Un silenci suficient per fer que un fil d'aigües turmentades caiguera galtes avall...

perquè un silenci de corxera li fa por...