El soroll que fan els ous quan s'estavellen contra el teu cos...

Com serà el soroll que fan els ous quan s’estavellen contra el teu cos?.

Com serà l’aigua freda o les llàgrimes provocades per gassos llençats contra la multitud?.

Com serà l’esclat d’un globus ple de pintura regallant pels vidres?.

Com...?

Quina olor faran els ous podrits quan pinten de fàstic carrers i voreres?.

Quina pudor omplirà els nassos quan se sent com la consciència s’esvaeix i les cames trontollen?.

Quines flairades de suor quan es córre amb desesperació per no ser atrapat, per no acabar penjat en cadafals d’intolerància i lleis injustes?.

Qui sap com és tot allò, quines sensacions horribles, quins temps desassossegats?.

Com serà la calor que surt pastosa de fogueres grans plenes de llibres?.

Qui serà qui forade de nou casaques verdes amb penjollades ermes de medalles i colorins?.

Quan un neix i creix en temps de pau, nomès coneix aquestes sensacions per literàries fugues cap enrere, per pel·lis descolorides de patir, per històries escoltades a la vora d’una llar, pels solcs que han deixat els rostres tristos i els braços caiguts a banda i banda.

Revolta és una volta que retorna contra si mateixa i gira...una corba que sembla anar avant i torna enrere. 

Reclam és un clam que ressona com la veu dins un barranc inmmens, que torna la veu a qui la escampa. 

Retorn és un torn que gira i gira mentre les mans tracten de donar-li forma a un tros de fang... Retorna la Revolta que Retrona entre muntanyes... Perquè retrona la injustícia que revolta cossos nus dins d’un gran llit d’insomnis i malsons.

Sosseg és un cec que no pot ni vol mirar les llàgrimes dels altres que pateixen. I no troba la Pau dins un cau i el silenci trencat per un desportellador de projectes i futurs. Amb mordasses de ferro rovellat uns llavis no gosen obrir-se. Amb anelles d’argent uns braços no poden obrir-se i mirar a l’oceà, amb ulls oberts al bell mig del palmell... amb dits polzes que apunten cap avall...

Avall és una vall plena d’ous esclatats, podrits, de gassos que fan llàgrimes blaves com regalls de pintura.

Retorta és una torta que nomès sap mirar per l’ullal dret.

Resolta és una noia lliure, que demana justícia en uns llençols pintats.

I sent el soroll que fan els ous quan s’estavellen contra el seu cos... i es renta en una font d’aigües pudentes de lleixiu i surt de nou i diu allò que en pensa, mentre contempla els cossos humiliats que penjen de les cordes nomès per estimar-se diferent.

Prudenta és una pruna amb dents que desvetlla els infants al mig d’una nit de lluna plena i els mata de por mentre li canten vestida de dol.

Cervell és vell i conta com la guerra acaba amb tot i tots i es gita amb Memòria, Cridòria i totes les que pot...per oblidar...

Nomès la pluja renta les ferides...nomès el temps tanca les nafres...O no? O les nafres s’obrin de nou? .

Remei és un esperit esmaiat que remena pel rebost i busca pa negre i ous bullits i sang amb ceba, olives, vi novell. Nomès vol viure, que el deixen viure, que pugui en fi gaudir del més senzill... sense crits, sense por, sense son.