Les lloses del
terra badades, alçades, trencades...
El suc de
taronja fred, i els dits plens de sucre
El somriure sempre
preparat i les carícies properes
Una cua
immensa espera un taxi blau entre en trontoll i els cops de tisora
Bescoll amunt
i avall, galta afaitada amb aromes forts i durs
I els rams de
flors i les gallines escalant muntanyes de melons.
Suc de peix d’argent,
fulla de bleda pansida...abelles velles, mirades novelles...per la Medina plena de llaços de sucre i mel.
I de nou el
somriure i la carícia matinera.
Fum de carn
torrada i olor de fulles de te, aigües fredes i dits que reviscolen entre els
fils de cotó, colors vells de robes velles i peus nus entre la multitud.
Sabors nous i
alhora familiars
Murs blancs i
cistelles plenes
Cel infinit i
mar oberta cap al futur
I el somriure
de nou i la carícia fugissera.
El suc de les
olives pinta cercles negres en oli verge nou,
I els dits
plens de sal marina.
Uns ulls
cercats de vida miren amb mirar de vidre uns altres blaus.
Uns dits
reblits de joia toquen uns altres que morien de fam.
I esclata la
rialla del somriure blanc
I moren les
carícies en llençols de grana.
De nou el fum
envolta sardines, aladrocs...
De nou les
gallines escalen carrerons
I els xiquets
juguen amb les fulles de figuera
I les dones s’arromanguen
els faldons
I els dits
escalen les muntanyes de pell bruna,
els llavis investiguen, els ossos reviscolen
entre arrugues de fil i dunes de sorra blanca.
Gelat, salat,
dolç, calent
Suau i fosc,
aspre i roent
Lluminòs
Somriure sempre
proper i carícies sempre noves caminen sobre un cavall de mar i no s’esfondren
Una cua
immensa espera un vaixell roig entre el trontoll i els cops de vida
Bescoll amunt
i avall amb espurnes de sal i vent del sud
Murs blaus i
cistelles buides
Cel infinit i
mar oberta cap al futur.
I els camins d’Abdou
cercats de cuir i vida
I els pendons
vermells batent
Mentre les
hores passen prenyades
sense més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada