2012/07/24

Tànger


Les lloses del terra badades, alçades, trencades...

El suc de taronja fred, i els dits plens de sucre
El somriure sempre preparat i les carícies properes
Una cua immensa espera un taxi blau entre en trontoll i els cops de tisora
Bescoll amunt i avall, galta afaitada amb aromes forts i durs
I els rams de flors i les gallines escalant muntanyes de melons.
Suc de peix d’argent, fulla de bleda pansida...abelles velles, mirades novelles...per la Medina plena de llaços de sucre i mel.

I de nou el somriure i la carícia matinera.
Fum de carn torrada i olor de fulles de te, aigües fredes i dits que reviscolen entre els fils de cotó, colors vells de robes velles i peus nus entre la multitud.
Sabors nous i alhora familiars
Murs blancs i cistelles plenes
Cel infinit i mar oberta cap al futur
I el somriure de nou i la carícia fugissera.

Les lloses del terra esmolades de tant trepitjar, pintades de calç i aigua perfumada

El suc de les olives pinta cercles negres en oli verge nou,
I els dits plens de sal marina.
Uns ulls cercats de vida miren amb mirar de vidre uns altres blaus.
Uns dits reblits de joia toquen uns altres que morien de fam.
I esclata la rialla del somriure blanc
I moren les carícies en llençols de grana.

De nou el fum envolta sardines, aladrocs...
De nou les gallines escalen carrerons
I els xiquets juguen amb les fulles de figuera
I les dones s’arromanguen els faldons
I els dits escalen les muntanyes de pell bruna,
 els llavis investiguen, els ossos reviscolen entre arrugues de fil i dunes de sorra blanca.

Gelat, salat, dolç, calent
Suau i fosc, aspre i roent
Lluminòs

Somriure sempre proper i carícies sempre noves caminen sobre un cavall de mar i no s’esfondren
Una cua immensa espera un vaixell roig entre el trontoll i els cops de vida
Bescoll amunt i avall amb espurnes de sal i vent del sud
Murs blaus i cistelles buides
Cel infinit i mar oberta cap al futur.
I els camins d’Abdou cercats de cuir i vida
I els pendons vermells batent
Mentre les hores passen prenyades
 sense més.