2011/03/28

tren de llum...


Cinc cavallers travessen les vies i la paret que no hi és entre la nit i el dia...
Amb la força del vent, amb la ràbia del temps, amb el foc de l'amor...
Per veure de salvar la vall i els barrancs de Mariola.
De pedra, ferro i fang...
removent i rebrotant.
Un xic de llum i un pam de fred,
estrenant la primavera i estretint llaços d'afecte amb aquelles serres.
Anouer, cirer, pomera i vinyes...
Com un riu, com un exèrcit de silenci i tènue calma,
mirant a terra, a l'horitzó i per les finestres derruïdes del temps.
Sent ràbia i amor... diu la veu greu de la terra...
Sent esperança i temor.
S'enlairen banderes i es fonen els peus amb el sol
i la sensació de cansament obri el cor i l'apetit... l'alt, el baix, tots...
mar i cel... mar-i-ola. Benvingut a casa...!!!
Dansant i escalant... amunt, sempre amunt...
Perellons, olives i calç... i un barret de palla i el gemec d'afecte d'un gos.
Tots cinc i un... aigua clara i cor obert en canal...

dansa de vida i mort a tot el que escarba fetges i budells.
Llum i vespre d'entretemps...
I la senzillesa de l'esforç,
de vegades sobrehumà, impossible, realitzat.
Barrancs d'assuts i safareig... neteja d'odis i camins sense sentit acabats de descobrir...
Amistat exuberant i inoperància dels febles... amor d'home i verda donzella...
Nomada spectans spectantibus formae
I els ulls plens de vida i secs de vents.
Tots un i un saber-se junts cap el futur...
I el tren continua marxa... sempre avant...!!!
Pau - Per Agres. Març 2011