tren de llum...

Cinc cavallers travessen les vies i la paret que no hi és entre la nit i el dia...

Amb la força del vent, amb la ràbia del temps, amb el foc de l'amor...

Per veure de salvar la vall i els barrancs de Mariola.

De pedra, ferro i fang...

removent i rebrotant.

Un xic de llum i un pam de fred,

estrenant la primavera i estretint llaços d'afecte amb aquelles serres.

Anouer, cirer, pomera i vinyes...

Com un riu, com un exèrcit de silenci i tènue calma,

mirant a terra, a l'horitzó i per les finestres derruïdes del temps.

Sent ràbia i amor... diu la veu greu de la terra...

Sent esperança i temor.

S'enlairen banderes i es fonen els peus amb el sol

i la sensació de cansament obri el cor i l'apetit... l'alt, el baix, tots...

mar i cel... mar-i-ola. Benvingut a casa...!!!

Dansant i escalant... amunt, sempre amunt...

Perellons, olives i calç... i un barret de palla i el gemec d'afecte d'un gos.

Tots cinc i un... aigua clara i cor obert en canal...

dansa de vida i mort a tot el que escarba fetges i budells.

Llum i vespre d'entretemps...

I la senzillesa de l'esforç,

de vegades sobrehumà, impossible, realitzat.

Barrancs d'assuts i safareig... neteja d'odis i camins sense sentit acabats de descobrir...

Amistat exuberant i inoperància dels febles... amor d'home i verda donzella...

Nomada spectans spectantibus formae

I els ulls plens de vida i secs de vents.

Tots un i un saber-se junts cap el futur...

I el tren continua marxa... sempre avant...!!!

Pau - Per Agres. Març 2011