Una història veritable d'un poble veritable i una mort implacable en sis quadres i un final... feliç?
Quadre primer:
Tot semblava
haver-ho decidit malament en la vida. Fins i tot el dia de morir-se.
No podia haver triat un dia pitjor. Ni una setmana abans, que encara
bufava un ventet en caure el sol que alleujava els dies terribles de
calor i humitat d'aquell estiu només bo que per assecar panses.
Tampoc es va esperar quinze o vint dies a que caigués un plugim de
mig estiu que va fer alenar els pits xops de rius de suor i les cames
unflades i els peus plens de bombolles. No, tota la vida donant
quefer i sempre emprenyant a tort i dret. I es va morir aquell dia,
el dia de més calor de la història d'aquell poble del sud. El dia
de més basca humida que havien conegut, o cregut conèixer, aquelles
ànimes en pecat mortal... Calor mortal. Morta és al llit amerat i,
per mortalla, un llençolet suat i un camisó finet com paper de
fumar. Allà, estesa en plena fira d'estiu. Mal dia per morir-se que,
aquell dia la gent no té ganes de plorar ni d'impostar gemecs...
Quadre segon:
Dos carrers més
amunt un es baralla amb un cable allargador i uns lladres per
endollar la càmera frigorífica i l'aparell de música. Un bassal
d'aigua bruta just al lloc on els cables fan l'amor amb un mascle i
una femella, dues neveres i tres focus de llums de colors ha fet
saltar els ploms. Desastre. -«Mecague'n» tots els dimonis de
l'infern!. En plena fira i el local a fosques, les neveres plenes de
beguda calenta i l'aparell de música mut. Havien decorat aquella
mena de cotxera o quadra amb banderetes de nacions diverses i dos
pòsters de mamelludes de pell lluenta i cul unflat. Quatre cadires,
un parell de taules de bar velles, un poal per a la brossa i molta,
moltíssima beguda: ginebra, vodka, cervesa... que no falte de res!.
I ara, que no va la llum, que els cables s'han banyat! I no busques
ningú que ho arregle que no el trobaràs...
Quadre tercer:
Dos carrers més
avall.
- Dále, Señor el
descanso eterno.
- Y brille para ella
la «lus» perpetua.
La llum, que no
torna la llum... No podia haver-se mort en un altre dia de més
calor!. Si és que n'ha donat tota la que ha pogut fins i tot el dia
del seu soterrar!...
Entra amb una barra
de gel embolicada amb un cobertor groc. Tanquen la porta de
l'habitació i deixen les visites a l'entrada de casa. Els ventalls
no paren ni un segon, els dits pessiguen els vestits a l'alçada de
les anques per tractar de desapegar la tela de la pell.
I posen la barra de
gel al centre del llit, la tapen amb el cobertor i giten la dona
damunt, tessa com un pal. Les mans plegades sobre el pit, com és
costum, els ulls tancats...
Per fi torna la llum
i dos ventiladors giren a dreta i esquerra dins l'habitació. No
refresquen els vius, la refresquen a ella. Gel per baix, aire
esmorteït tot al voltant. Les persianes baixades per a que el sol no
faça el que millor sap fer en dies com aquell: abrasir!.
- Descanse en «pas»
- Amén.
Quadre quart:
L'aparell de música
ja funciona i, com a venjança per les hores en què no xutava, li
donen a tota llet... Retrona el carrer i ja no se senten les
xitxarres que han estat tot el dia posant la banda sonora original a
la calor més gran que s'ha vist i sentit per aquells pobles a vora
riu.
La cervesa, com el
pixum i els refrescos com el cul de l'olla del dia de Nadal.
A la gasolinera
hauria d'haver gel, però ningú gosa pujar al cotxe calent com un
forn a buscar-lo als afores del poble. I a peu, encara menys, que els
carrers semblen de regalèssia fosa.
Si bufara una mica
el vent!. El riu fa una pudor indescriptible i els parpalls se
subjecten al rostre de pur miracle que no cauen a terra... Gel, una
mica de gel seria tan bo!
Quadre cinquè:
Els serveis
funeraris, per fi, l'han posada dins la caixa. El fill de l'home del
cotxe fúnebre espera dins amb l'aire posat. El seu pare té més
esperit de sacrifici i ha alçat l'empresa a força de fer tot el que
s'ha de fer sense mirar dies ni hores, ni calors ni freds. Tanca la
caixa i li fa un senyal. El xicot surt del cotxe. Agafen la
morta i la carreguen. Tots mouen cap a la parròquia.
Tres plors i dos
gemecs, un parenostre i una oració breu al Temple als peus de la
Mare de Déu i al cementiri. Que és fira, i ja hi haurà temps de
funerals i d'acompanyar el sentiment.
Va caient la nit
però no bufa ni un poquet el vent. Les fulles de les moreres semblen
de cera. Els teulats, si es tocaren, podrien arrancar la pell de les
mans...
Dos grapats al
cobertor, el matalàs llevat i deixat caure contra el mur. Tot s'ha
de llençar. I gràcies que no se'ls ha corromput tot abans d'hora,
que amb aquell infern és fàcil que la vella haguera pudit ben
aviat.
Al terra, al mig del
carrer, prop de l'androna que es beu l'aigua de pluja quan plou, si
és que plou alguna volta, la barra de gel...
Quadre sisè.
Giren la clau del
contacte. Baixen les finestretes ben depresa rodant les quatre
maniveles alhora.
- Ie, tu... ahi hi
ha gel!
- On?
- Ahi...
Baixa, obre el
maleter. El torna a tancar. Total no cal moure el cotxe... si el
local està a dos carrers. Baixen tots quatre i s'ofereixen gustosos
a portar la barra en braços. La sensació de fredor d'aquell
rectangle imperfecte és el més agradable que els ha passat en tot
el dia...
Vint-i-quatre
martellades i la barra ja no és barra, és esmicolada al cul de
quatre, cinc, trenta gots de «cuba-libre»... Mmmmmm, fresquet i bo
aquell abeuratge...
Final:
Entra al local. Sa
mare li ha dit que se'n vaja amb els amics. Que és fira i la vida és
per a gaudir. Que no ha de fer cas de qui critica que acabe de
soterrar l'àvia i ara se'n vaja a beure un poc a local...
- ves, fill, ves,
que si ha triat hui per morir-se, nosaltres no en tenim culpa de
res...
Fica la ma al poal
del gel. Pega un grapat i se serveix un bon got de «cuba-libre» amb
llesca de llima i tot... Que no falte de res, que hui quasi morim
tots de la calor, eh?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada