amb les calcides no es juga

Hem desitjat tant la pluja que, ara que plou i plou de valent, comencem a sentir veus, comentaris, queixes... Ja plou massa, ja s'enfilen goteres pel sostre i regallen mur avall. Ja sembla que la terra no pot abastir més i que ja hi ha prou. I no és veritat, però (frase de les persones velles nº1) «de tot ens cansem».

Alguna cosa semblant haurà passat a Muro darrerament (dic jo), desprès d'anys i anys de menyspreu, mitges veritats o directament mentides al voltant de l'assumpte de la construcció del Col·legi Public «El Bracal». L'administració educativa dels diferents governs del PP al País Valencià, a Muro i a molts altres pobles i ciutats, s'ha dedicat amb cura i molta estratègia, a DESMANTELLAR EL SISTEMA PÚBLIC D'ENSENYAMENT amb les seves mentides, la seva incompetència i unes mans molt llargues que han SAQUEJAT el caixó dels diners dedicats a l'educació en general i a la construcció d'infraestructures educatives, en particular.

Si, no li lleve cap ferro al que acabe d'escriure mentre escolte caure la pluja i m'ocupe de plegar l'aigua d'una gotera que tinc al sostre i que apareix de nou cada vegada que entra el temps per llevant.

I pense en les manipulacions, mitges veritats, ocultació d'informació i manca de serietat que ha envoltat darrerament l'assumpte de la construcció del nou centre «El Bracal» a Muro. Són massa anys de «sequera», massa anys de demanar paciència a la comunitat educativa del Col·le murer, massa gentola al front de les coses importants...

Tiraré ma de la nostra música popular per tractar d'explicar-me:

Cançoneta nº1:

«Doloretes, filla meua,

la mare que t'ha deixat?.

- l'ombra d'una figuereta

i el cara-sol del terrat»

Pobra Doloretes, quina herència més minsa! Quin poc patrimoni: una ombra i un cara-sol...

Pobres xiquetes i xiquets de Muro! Després de prometre'ls una escola nova «en breve», passen anys i panys i mira: barraques i goteres «in saecula saeculorum». Clar, prometien en castellà i feia més efecte es veu que...

Si, l'herència del PP al nostre País és lamentable i, en el cas que tenim entre mans, és de vergonya. Milers de milions d'euros que haurien d'haver-se gastat en noves escoles i instituts, desapareguts, mal gestionats, en les butxaques de «los amiguitos del alma»... (ja sabeu, no cal que us ho explique jo això).

Però sortosament, per fi... el govern valencià ara està en altres mans i l'assumpte de les infraestructures educatives ha esdevingut PRIORITAT MÀXIMA per a les persones que han heretat calaixos plens de porquera, casos infinits de corrupció i dinàmiques de mala gestió que fan badar les pedres. El nou Govern Valencià ha d'enfrontar «amb valentia» el repte de redreçar una situació que ens té en unes condicions molt lamentables en molts aspectes, una tasca difícil que demana temps, paciència, finançament just i «el cabet ben claret» per recuperar la dignitat i la qualitat dels serveis públics valencians.

Cançoneta nº2

«sempre cull el llaurador

molt menys d'allò que confia.

Unes vegades per ploure

i altres voltes per «sequia»

Abans: «que si el PP és amunt, que si és avall», Ara «que si no saben arreglar-ho», que si «tots són iguals». Una vegada més assistim a la utilització interessada d'un problema social real per a interessos foscos. Sembla que el senyor ALCALDE DE MURO, en veure la LEGÍTIMA I JUSTA reivindicació de les seves veïnes i veïns afectats per la situació del Col·legi «El Bracal», ha vist una bona oportunitat per jugar al joc més brut al que juguen alguns: al joc de la manipulació: «I dic, però no dic i escolte però no conte i em diuen, però em faig el soca»... I mentre tant, les gestions que em consta que està fent la Conselleria d'Educació, la posada en marxa immediata de tota la maquinària administrativa per donar tots el passos per fer realitat el nou Col·le a Muro, les accions que portaran (no tingueu cap dubte) a superar aquesta fase de lladres i malfactors del passat proper dels governs del Partit Popular... Tot eixe treball que JA S'ESTÀ FENT i amb tots el mitjans a l'abast disponibles, tota la convicció, les telefonades, la recerca de recursos, el temps que estem ocupant des de Compromís i des de tots els nivells de gestió (local, comarcal, nacional) queden en unes quantes frases del tipus «a qui vulga saber, mentides amb ell»(frase de les persones velles nº2).

Abans perquè no plou i ara perquè s'amera... I a treure de polleguera la gent i marejar i tornar bojos uns i altres amb llenguatges críptics que la gent no entén massa be...

Em pregunte quin és l'objectiu d'aquesta manera d'actuar, la veritat (Frase de les persones velles nº3: «si t'amagues, és que estas culpat»).

Aquesta setmana que acabem de passar, en la qual hem mantingut unes i d'altres, reunions intenses per tractar d'agilitzar les coses, per posar remei el més aviat possible a la situació del col·le «El Bracal». Aquestes setmanes que la pluja ens han recordat a totes i tots (nosaltres no ho havíem oblidat) que els xiquets i les xiquetes han d'estudiar en col·legis dignes i ben fets, que ens mereixem bons serveis de manteniment dels centres educatius i que totes i tots treballem per una educació pública, de qualitat i en condicions... Dic que, aquestes setmanes de treball des de la Conselleria, amb els nostres regidors i regidores de Compromís a Muro, amb la nostra gent a la Seu Nacional i el suport de tota l'Assemblea Comarcal de Compromís al Comtat, l'Alcoià i les Foies de Castalla i Xixona... Tota eixa energia i tot el treball que neix de la convicció i del nostre Compromís amb Muro i amb el País Valencià, s'ha trobat de cara amb uns «socis de govern local» que semblen no tenir clar que «amb les calcides no es juga»... és a dir: que LA TRANSPARÈNCIA, LA FERMA VOLUNTAT PER SOLUCIONAR-HO, LES ENERGIES EN BE DELS XIQUETS I XIQUETES DE MURO SÓN UN SAGRAT...

Una cosa hem après amb tot açò:

Que «si balles les danses amb un diable

se't cremarà el brial»

i que «si no saps segar, deixa la corbella i vés a birbar»

...Ah, per cert, no tingueu cap dubte que estem damunt del tema del Col·legi el Bracal amb totes les energies i tota la il·lusió per fer realitat unes infraestructures educatives dignes per al Poble valencià (a Muro i a tot arreu)... i no us demanem paciència (ja n'heu tingut prou) us demanem que no us deixeu manipular per qui sembla estar més disposat a embolicar que a fer el que cal. Per nosaltres no ha de quedar.

Vaig a plegar una mica d'aigua de la gotera i a tancar l'ordinador. A descansar, que sóc mestre d'escola i demà hem d'anar a treballar amb tota l'energia i un bon somriure. Els xiquets i les xiquetes ens mereixen «a cent per cent»

Pau Francesc Torregrossa

Secretari Comarcal

Compromís L'Alcoià, El Comtat, Les Foies