"Com caragols en
fulla de bleda, tots un"...
Per als qui hem tingut
la sort de viure hortes i enfangar-nos vora les sequies, aquesta
expressió té el valor d'una imatge visual molt potent. Alçar la
fulla i descobrir-los atapeïts, reunits a l'ombra del verd pàlid
formant un conjunt meravellós que gaudeix unit de la tendresa
senzilla de la seva fulla prenyada d'aigua i aliment per a tots.
I vull utilitzar
aquesta imatge d'hort casolà per explicar el moment viscut avui a
Oriola («Orihuela, tu pueblo y el mio» que cantava el poeta amb el
cor asclat per la pena de l'amic mort).
Oriola és i serà
també el meu poble, el poble al qual hem anat a parar algunes i
alguns valencians de més al nord per diferents raons. La ciutat que
ens cau extranya només arribar i que se'ns torna amable en el moment
que la fem nostra i l'estimem com és: un punt decrèpita i punt
sublim, una mica amable i un tros aspra. Aferrada a si mateixa i
necessàriament seva és i serà també nostra, perquè l'hem viscuda
i patida com es viuen, s'estimen i es pateixen els horts i els
conreus.
Tota la muntanya de
prejudicis que cauen sobre ella s'esmicolen en quant un seu a un
d'aquells rebancs de pedra dels claustre de la Catedral i goja el
solet d'hivern. Tot el seguici d'olors insuportables de roba arnada i
sotana, de faldons de la Mare de Déu, es torna llum valenciana en
arribar la flaire de la flor de taronger quan és hora que arribe.
Avui, JovesPV, la
gent del Bloc de les comarques del sud, ens havia proposat un
exercici de saviesa, un cant de jovent obert: deixar-nos portar pels
carrers de la ciutat sense més misteri que el de la seducció,
deixar-nos guiar per l'orgull de sentir nostra aquella vila de versos
i pedres velles, de històries tristes i cants solemnes. Ens ha guiat el professor Jesús Millán pel rovell de l'ou de la ciutat...
Per a mi ha estat
fàcil... només es tractava de retrobar aromes i calidesa en les
mirades. Solament havia de recordar afectes i vivències.
Fer una trobada de
gent valencianista, defensora de la llengua dels valencians i
activament compromesa amb les llibertats del Poble Valencià a Oriola
ha estat una idea genial, perquè els qui hem viscut aquella ciutat
autèntica hem pogut compartir amb els companys i companyes les
nostres experiències, la nostra visió de la riquesa cultural
d'aquella ciutat també nostra que no s'entén a si mateixa si no és
com a emblema valencià. Hem fet pinya, hem fet bloc, hem fet acte
públic i manifest de respecte i admiració per algunes coses belles
que allà conserven com joies del nostre patrimoni i hem fet colla de
gent compromesa amb la nostra terra i la nostra gent en tota la seva
rica diversitat.
Si, és diversa i
complexa realitat la de la nostra terra. I en aquesta diversitat
s'ensuma la substància de la nostra estima per ella, sencera.
He fet fotos, hem après, i ens
hem aplegat en aquell claustre per seure sobre les seves pedres com
jo mateix feia quan era un jove estudiant... Per veure la gent venir,
per sentir el goig del sol en un dia fred d'hivern. I ens hem fet una
foto com caragolets en fulla de bleda, unides, solidaris, joiosos en
la descoberta (unes) i en el retrobament (altres) de la ciutat que
abraça el riu i que plora pel poeta...
La ciutat que
deixarà de ser ella mateixa si s'eixuga les llàgrimes per Miguel Hernández i deixa de
pintar les quatre barres del Regne per quasi tots els racons, sostres
i voltes...
Conèixer és estimar...
En Oriola, el vostre
poble i el nostre, al gener de 2017
Des del Bloc de les Valls del Vinalopó, L'Alcoià, El Comtat i Les Foies, L'Alacantí i La Marina Baixa hem acudit acomboiades per la nostra gent del Bloc del Baix Vinalopó - Baix Segura... I HEM PASSAT UN DIA D'AQUELLS BONS I PER RECORDAR... Gràcies companyes, companys per les portes obertes, les voltes i el soseg d'Oriola
SOM SUD, SOM VALENCIANS !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada