«...Quan les coses
no són com jo vull (crec, pense, desitge, espere... molts verbs
podrien valdre), NO SÓN, faré el possible per a què no siguen, ho
rebentaré tot, parlaré per darrere, convidaré a sopar a algunes
ànimes manipulables que m'ajudaran a enviar-ho tot a la merda... SÓC
UN LÍDER i se be com he de fer les coses per a que tot vaja com JO
VULL (crec, pense, desitge, espere...)
Quan algú comença
a fer-me ombra, perquè desperta en la gent una nova il·lusió, té
els minuts comptats. Se com destruir-li el bon nom, se com he de
fer-ho per deseixir-me'n, per tornar a ser «la referència»,
L'NDISCUTIT LIDER de... (poseu ací el que vulgueu: La Societat
Musical, El Partit Polític, L'Escola, L'Empresa, El Grup...)
Quan algú fa alguna
cosa bona, decent, assenyada... sempre li veig un defecte: NO ESTIC
JO AL FRONT i, per tant, està mal, és indecent i no té sentit...
perquè no s'ha fet quan, com jo vull (crec, pense, desitge,
espere...)»
És difícil trobar que
algú s'expresse d'aquesta manera en la qual (figuradament) acabe
d'expressar algunes idees... Aquesta claredat faria que «la colla de
seguidors incondicionals del líder» pensara malament, se sentira
instrumentalitzada, servil, malament... El «personatge inventat»
mai diria les coses amb aquesta cruesa, d'aquesta manera quasi
pornogràfica... Ell (o ella) és més llest: sedueix, parla
educadament i de forma amable i suau, es vist de forma senzilla
habitualment, no se les dona de res (no ho sembla)... però hi ha
TOTA UNA VIDA DE TREBALL, una vida sencera de VOLER SER i
«currar-s'ho» per a acabar sent...
Quan un pertany a
ORGANITZACIONS DIVERSES (que podríem definir com a «coses fetes de
persones que pretenen fer coses bones, belles o/i veritables per a
les persones») en troba de tant en tant de PERSONATGES COM AQUESTOS,
ANIMALS NOCIUS sota la capa de bona gent, líders d'opinió, gent
valuosa...
Però la
intel·ligència i la pràctica en això que se'n diu «habilitats
socials» ens dóna algunes pistes per llevar-los la carassa... La
pista que sol no fallar mai és: «fan poc, manen a fer molt i es
fiquen en tot»...
Una altra pista
indefugible sol ser que algú, en algun moment de la vida els ha dit
«guapo!» (o guapa) i s'ho han cregut. Amb falsa humilitat solen
dir: nooooo, no en sóc jo de guapo!, però el cul se'ls ha fet
aigua-llimó quan els han afalagat i per sempre més seran GUAPO (o
guapa).
Tot açò que
explique seria una cosa sense cap importància, una aproximació a la
personalitat d'alguna gent que m'he trobat per la vida i els
«activismes» que no té més valor que el de la meva personal
opinió... PERÒ...
Aquesta gent són
com el virus... tu el veus?, jo no... però fot... I tant que fot i
ens deixa escarxofats.
Aquesta mena de
personatges solen lluitar dur pels seus propis i personals
interessos, fagocitant les energies dels demés en benefici del seu
EGO. No miren pèl i solen anomenar a molts «amics», perquè
(diuen): «s'ha de tenir amics fins i tot a l'infern»...
Insistiré: no té
cap importància, la gent és com és i avant (podríem dir)... PERÒ
ESDEVENEN MOLT IMPORTANTS ARRIBATS A UN PUNT: al punt de desfer-ho
tot, de trencar anys de treball i bona voluntat, de desprestigiar
projectes nobles i bons. Quan arriben a eixe punt, SE'LS HA DE TREURE
LA MÀSCARA ni que siga «a la força». Quan perden el cap en la
seva embriaguesa, en la seva follia de frustrats de merda, SE'LS HA
DE TREURE L'ESPASA I POSAR-LOS «EN GUÀRDIA»... I per què?...
-Perquè no hi ha
dret que se'n vaja tot al barranc per «personalismes» i «egos».
-Perquè els
projectes col·lectius o són col·lectius o no son, i no s'ha de
permetre que ningú se n'apodere».
-Perquè ALGUNES
COSES ESTAN PER DAMUNT DE TU i de mi, i d'aquella o aquell. Han de
tirar avant amb o sense aquesta o aquella persona... I han de tirar
avant perquè són VALUOSES PER SI MATEIXES i no s'ha de consentir
que es perda la «PERSPECTIVA DE NÚVOLS»...
Si, «perspectiva de
núvols»: és a dir, tenir clar que per damunt d'un hi ha coses molt
importants que paga la pena preservar, cuidar i valorar. «Perspectiva
de núvols» vol dir que el que importa és l'objectiu, l'horitzó,
els fruits que done la terra desprès de la pluja... QUI PLOU SÓN
ELS NÚVOLS... Tu, personatge nefast «no plous», per molt que
t'entestes i molt que ens vulgues fer creure que «sense tu no anirem
be», NO PLOUS, NI PLOURAS MAI...
APARTA'T i deixa'ns
seguir als qui ANÒNIMAMENT si estem treballant per les coses de les
que tu parles i parles i parles... des de la teva inacció tòxica,
vírica i falsa...
Puja-te'n dalt d'un
cim i despenya't... plorarem falsament el teu tràgic final i se'ns
quedarà l'ànima en pau. (i no has de patir: tindràs homenatge i memorial adequat a la teva "categoria", que t'estàs treballant molt be un bon soterrar)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada