d'un país de lletres. DIFERENT

PRIMERA TROBADA «POBLES PER LA DIVERSITAT»

Tibi_juny de 2106. Guió de la «performance-conte» al Pla de la Font de la Glorieta.

d'un País de lletres

Hola sóc Pau. Sóc Mestre d'Escola i us presente les meves «armes de destrucció massiva» (de prejudicis)...

Un clarió

I una pissarra...

Que entre la pissarra nº1

1.LLETRA: D (Gilberto)

MÚSICA: Som tots uns desgraciats. Estanislau Verdet.

Hola, sóc D

i he vingut a presentar-vos la meva actual família...

Ens hem anat trobant per ací i per allà i estem a gust juntes.

Si, JUNTES, perquè les lletres som totes xiques, com les persones (femení i plural)... Encara que això té igual. Som el que volem ser i au.

Jo vivia en una paraula horrible. De menuda es van adonar que no m'hi veia prou i em van obligar a portar unes horribles ulleres de pasta amb vidres de cul de got, perquè ja se sap, els xiquets tot ho trenquen i paga la pena comprar unes ulleres resistents. Jo era molt cuidadòs, la veritat, però com que TOTS ELS XIQUETS SÓN DELS CABELLS DEL DIMONI, havia de portar aquelles ullerotes i suportar la cançoneta «gafitas cuatro ojos, capitan de los piojos» nya-nya-nya-nya...

BRRRRRR... «lo que tenim passat», xè.

Bo, amb el temps vaig poder fugir de la paraula en la què vivia:

DEFICIENT

I vaig caminar sola durant prou dies fins que vaig conèixer «F». Em va convidar a tramussos i el forat de la panxa se'm va calmar un poc. No se si sabeu que les «D» patim molta fam sempre per tenir un forat tan gran a la panxa.

El cas és que estava farta de que em digueren deficient perquè no m'hi veig prou. Si, no m'hi veig massa però això no té la més mínima importància quan SÓN TANTES I TANTS ELS QUI TENEN ULLS I NO VEUEN... «que no hi ha més ceg que el que no vol mirar», que deia aquella.

Les coses estan, però no les volen veure, ni miren ni volen saber...

«i si no t'hi veus prou, obri el cul»... Doncs això, que la gent no mira ni vol mirar amb ulls nets... Una pena

2.LLETRA: F (Isa Sancho)

Música: Ennio Morricone. BSO «el padrino»

- Eres «F» de Jos-efa, no?

- Hahahaha... Bo cadascú es diu com vol, no? Jo sóc efa.

- Et veus molt guapa amb la panxolina. Felicitats, Salut per criar-lo.

- o per criar-la.

- això, o per criar-la... Que encara no sabem què serà?.

- Serà... això és el que importa...

Efa, va conèixer a D quan fugia afamegada de casa, desprès dels tramussos i de dos o tres cervessetes es van caure be. Són d'aquelles lletres que encaixen be...

Efa vivia en una paraula bonica.

Quan li preguntes a la gent en una enquesta quina és la cosa més important per a tu en la vida, solen contestar per golejada «la família»... però és mentida, són els diners, moniatos!!!...

Efa va decidir ser mare i portar endavant la seva criatura ella sola. No ho té difícil, per sort té feina, però necessitarà ajuda per ocupar-se com cal del bebè... i mira, la família li ha donat l'esquena... que si està loca, que si aixina no són les coses, que si això, que si allò... El cas és que ara mateix la família està passant d'ella... Bo, efa, ets valenta...

- Valenta? Nooooo, hehehehe... jo diria més be decidida. Anirem fent i avant...

3. LLETRES: E i R (Mercè i JoanLlu)

Música:

«de Xixona vaig a Tibi...

I a mi m'agraden els rotllos...

-Hola templada...

- Iep.

- còmodes les espardenyes?

- ei mira...

- autèntic el barret.

- ah ,si, si...

- de poques paraules?

- Nooooooo... xarre més que alene... però visc al camp i m'he fet a parlar amb els animals, Són més agraïts que les persones de vegades. La gallina més bonica que tinc, Conxeta, i jo fem unes converses que se'ns fa mal a la bancada de tant xarrar.

Quan fa una calor que bada les penyes, m'assec davall d'una olivera i mire les gallines picotejar el panís... lliures i contentes a l'ombra. I em bec un fresquet i em faig aire en un ventall i mira... més feliç que el món. I el gosset, ai el meu xiqui, tan espaviladet... xarrem pels colzes ell i jo, de la vida, de tot...

Fins que el moniato del meu «R» mou amb la bateria... aiiiii... comença a tocar i no queda un pardalet en tot el terme... Bo, li agrada molt la música al meu fardatxet... i en caure el sol li arrea de valent... Ell és més de capital, quan li pega el punt se'n baixa a la ciutat i assaja amb els dimonis emplomats aquells heavies que asclen guitarres en una cotxera... I mira, és feliç també... Se'n va vindre amb mi al poble i diu que li inspira tot açò, que ací estem «in the heaven»...

Pel poble diuen que estem un poc «pa nugar», que vivim com els antics, que si un home amb arracades, que si això i allò... Xica, m'agraden més les gallines, que no critiquen, xe!!!... Ai la meua «felissieta» és una lloca preciosa, i el pollastre «Bartomeu» tan polit, i tan xulet...

4.LLETRA: T (Dani)

MÚSICA: Billy Caffaro. Marcianita

Us presente a «T»... és una mica tímida, i no té massa ganes de contar la seva història. És una història trista, de patir. De fet encara no està massa be. És vulnerable (TOTS HO SOM, HO HAVIEU PENSAT ALGUNA VOLTA?), no té encara massa bona salut però està fent un esforç preciós. D'ençà que va conèixer D i F i les altres va sentint-se millor. Volia ser «una chica diez» «divina de la muerte»... i es va anar creient les mentides d'una societat malalta...

No cal que us ho explique massa... ja veieu que està flaqueta com un bacallaret...

Ja ha passat la part pitjor. Va refent-se...

Un món foll, de models imposats d'estètiques i modes, d'estereotips que deixen fora tanta gent...

Gastava un dineral en coses i més coses per estar «suposadament» fantàstica... i es gastava la personeta que s'esmunyia com l'aigua en el palmell de la ma.

No, no vol inspirar llàstima... s'ha vist tan apurada que ja sap que el que té més valor és ella mateixa... I s'ho curra, eixirà, ja voreu.

Ah, no us he dit en quina paraula vivia abans... estava en la paraula «TALLA»...

i pensava que mai donava la talla, sempre competint, sempre volent ser qui no s'és, sempre patint...

s'ha acabat, per fi...

Primer intent de formar una paraula:

- xicones, poseu-vos a vore quina paraula pot eixir de vosaltres:

- TEDRF

- FRTED

...

5.LLETRA: N i E (Julio i Jordi)

Música: Mari Trini.Yo no soy esa

Hola us presente a N

Ella estava en la paraula «INVERTIDA»... dissimulant, fen com qui no fa, no fent com qui fa, amunt i avall... Un dia, va i diu: Prou!... i se'n va voluntària a un camp de refugiats. Allà va conèixer a «E», que vivia en la paraula més horrible de la vida: «GUERRA».

- Tia, li deien les «amigues» estas amb «E» perquè et dona pena, veritat?. La veus tan feble, tan maltractada...

- Aneu a pastar fang «amigues»!!!... Tan difícil és comprendre que estem juntes perquè ens estimem?. És simple... la vull i em vol, la mire i em mira, no hi ha molt més que explicar...

Ja fa molt de temps que estan juntes, molt. I fe enveja de veure-les tan boniques i tan romanceretes i tanta alegria...

6.LLETRA: I (Pere)

Voilà: «I»

Guapot i alt com un campanar. I negre, tan negre que si tanca els ulls i la boca en la foscor no el trobes... Negre, si... No li agrada gens que li diguen «de color» perquè ell és «black-boy», «Black-Power»...

Fa 12 anys que viu entre nosaltres, ha fet l'esforç d'aprendre la nostra llengua, de mirar-se els nostres costums, però no fa mai prou perquè per a la gent CURTA és «el negre»... Ni el seu nom han volgut aprendre. Està com si no estiguera, és com si no fora, va i ve com si no anara ni vinguera... així és la cosa.

Una vagada el van buscar per a fer de Baltasar a la cavalcada de reis... Li va fer il·lusió, pensava que era bonic que comptaren amb ell... però sempre el color, el color és l'únic que veuen, solament això... com si res més comptara...

Ningú sap que té bona ma tractant els xiquets, a ningú li interessa massa la seva vida.

Els «modernillos» li fan una mica de cas perquè dóna «color» a la colla (de nou el color) i el conviden a les seves reunions multiètniques i multiculturals i multiavorrides i multigastronòmiques...

És tan fort com un arbre vell, tan espavilat que reviscola de totes les que li passen... Tan gran com un campanar i mai, mai es deixarà vèncer...

FINAL

«No hi ha més ceg que qui no vol veure», veritat «D»?...

Jo veig lletres, lletres que formen paraules i frases i llibres i més paraules i més llibres... serà això... que els llibres s'han omplert de pols i les paraules s'han tornat punxes d'esbarzer...

Serà això...

- Mestre, -diu la F-, podem jugar? Ens hem portat molt be...

vaaaaa, deixa'ns jugar un poquet...

- Clar, feu el que vulgueu lliurement, és quan més boniques esteu, quan sou lliures...

- Primera: D

- segona: E

- Mestreeeee, s'ha colat... diu I

- vaaaaa... respecte... (diu el mestre)

- Tornem a començar:

- Primera: D

- Segona: I

- Tercera: F

- Quarta: E

- Cinquena: R

- Sis: E

- Set: N

- Vuitena: T

DIFERENT

Música: Franco Batiatto. El animal