Afectes secundaris

Esgarre sense voler la capsa del medicament... Sempre s'esgarra i no volia jo descabdellar-la, no. I trec una pastilla i trague i bec. Aigua pura que tot ho cura. D'un glop, d'un bon glop.

No em queda un altra cosa que confiar en els seus efectes curatius, en la sana harmonia que m'ha de tornar el cos en passar el tractament, amb la lenta cadència de minuts i hores que solament s'empassa tendrament als braços de la son. Si, dormir i suar és el que més cura. I el temps, el passar del temps.

A les seves hores i en els moments prescrits, la pastilleta.

No, no tinc el costum de llegir el prospècte. Em fie i prou.

I aquesta vegada, en els marges plens de punxes de la ociositat més pura. En els breus passejos de la cuina al sofà i del sofà al vàter i d'allà al llit, per seguir sentint-me viu, m'ha pegat per llegir:

AFECTES SECUNDARIS.

Vés amb compte, que poden fer-te mal. El cap com un eixam i la boca aspra de besos que mai han vingut debades. Els braços tremolosos de no poder agafar amb força els seus ja mai. Arcades, mal de ventre, la panxa fent petrolis i els budells en guerra. Il·lusions òptiques i deformacions de la percepció. Si, no hi veia clar mentre passejavem junts al pondre el jorn. Tampoc quan despertava i mirava amb emoció el seu bescoll... Si, era realitat deformada com en un mirall de fira. Suors, les robes en un toll d'agres flairades. 

Viatges, esperes i cues que s'han de respectar a cal metge. Proves, resultats, analítiques de paraules seves i meves, de postures, converses, frases. Tot ben analitzat tan bon punt no estavem junts. Fins i tot el perfum del seu abric, barreja de llenya ardent i humitat de boira espessa.

Augmentant la dòsi i baixant-la a poc a poc desprès, per a què el cos no s'hi acostume i no reaccione com cal. Resistències a la medecina i vòmits inesperats en barrejar-la amb substàncies d'esperit, entregat a sentiments considerats incompatibles.

Els cavalls de l'Apocalipsi i tots els mals d'aquest món i de l'altre em poden sobrevenir si continue prenent-me el tractament. Compte. Alèrta!. 

El component químic principal del medicament m'ha de curar, però els AFECTES SECUDARIS s'han de contemplar, si.

I NO ESCARMENTES, NO APRENS LA LLIÇÓ, MESTRE. Una i altra vegada el cul al sol, el coll al vent i el pit a descobert de l'aire fred entre els botons de la camisa blanca. I puja la gola i els bacteris fan nius i els nius cabdells i els cabdells creixen com les cordes i s'enrosquen al clatell, i crien fills de gossa que et deixen sense veu. Ni per cridar, ni per dir allò que vols: t'estime, t'estimava, no em deixes d'estimar...

AFECTES SECUNDARIS... No, no hi ha afectes secundaris, almenys per a mi. Mai en tinc prou jo d'aixó i no els haig de defugir. Que provoquen maldecaps, tremolors, insomnis i febre? ... aixó diu el "prospecte "... que si s'ha d'anar amb compte, que tot això i alló...

I ES VEU QUE FORMEN PART DE LA TERÀPIA. Intrínsec sembla ser a son llenguatge que facen maldecap o que tinguen mal regust al principi, quan comença tot, quan s'inicia la mort dels virus que m'han tombat a terra, que m'han desballestat.

TOTS, TOTS ELS AFECTES VULL, EL MEU PETIT PATRIMONI DELS DIES I LES HORES, AMB AFECTES TERAPÈUTICS... Han de fer-me una bastida al voltant, un alcàsser que em defense. Amb noms propis i trobades que no vols que tinguen fi... encara que, de vegades, em facen veure llums que no hi eren, que no estaven, que sols la febra m'havía fet imaginar. TOTS ELS VULL.