De vegades algú escriu allò que un escriuria. Paraula per paraula, sense posar ni llevar res. Quan t'ho trobes, voldries agafar una bona llosa de pedra i treballar amb cura el text per deixar-lo per sempre més gravat.
Així passa... solament algunes vegades.
I quan passa, ho apunte al llibre de les meves paraules diguem-ne "sagrades"... un llibre en blanc que vaig comprar fa uns anys a Florència, un matí d'estiu. I que encara roman quasi tot en blanc, nu, esperant que vinguen bones i noves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada