Són les 6 de la vesprada d’un dissabte de primavera sobrevinguda. Els ametlers ja han esclatat tots alhora, com és menester, i han fet d’aquesta valleta humil un racó d’una bellesa difícil d’explicar. Febrer. Bon sol. Alcoi. Teatre Calderon. On prenem els banys que ens retornen la il·lusió d’una vida encara saludable, on fem el peix o la granota des de fa uns mesos el Marc i jo mateix hi vam jurar gaudir d’aquella ciutat que ens fa de capitaleta acollidora als que vivim entre els caixons de les serres que ens envolten. Primera oportunitat no fallida: Dansa contemporània al Teatre. Bon aspecte. Camisa blanca, mocador gris, sabata negra i moltes ganes de retrobar l’experiència estètica.
Cinc ballen i ens fan estremir. Corpresos, sorpresos i amb ganes de més... No puc dir prou ni gens perquè les notes i giravoltes, els nussos de nervis i aquella forma d’expressar-se amb tanta cura i bellesa en són ben difícils d’atrapar amb quatre frases.
Posaré la lletra de la peça final que encara em ressona cinc dies desprès al cabet... I posaré la flaire de la pastisseria “el Túnel”, el sabor dels bolets de xop del “Campanar”, la lluentor de les voreres de marbre i el somriure del gin-tònic al “de dins” i aquells ulls bruns i el somris de Pepa i la gent del "Sant Jordi" quan sortien de l'assaig... Els ulls de l’amic emocionat i la russa que ens serví tan be i tan desimbolta i els gemecs del meus ulls cansats en mirar el violí... Tan bo, tan bonic!!!.
Bir demet yasemen (o Un ram de gessamins)
(Maria del Mar Bonet - John Berberian)
No s'ha mort el desig,
el desig que jo sent per tu.
No hi fa res plorar,
no hi fa res morir,
el desig és aquí,
no s'acabarà així.
No hi fa res plorar,
no hi fa res morir,
el desig és més fort,
fa tot sol el seu camí.
Per més que em lamenti, si el
meu desig
ni sent ni veu ni espera,
per més que m'allunyi si el meu desig
surt de mi cridant-te.
No hi fa res plorar,
no hi fa res morir,
el desig és aquí
com el sol surt al matí.
No hi fa res plorar,
no hi fa res morir,
el desig és tossut,
va trenant el seu camí.
Per més que em lamenti, si el meu desig
ni sent ni veu ni espera,
per més que m'allunyi si el meu desig
surt de mi cridant-te
No hi fa res plorar,
no hi fa res morir,
el desig és aquí,
no s'acabarà així.
No hi fa res plorar,
no hi fa res morir,
el desig és més fort,
fa tot sol el seu camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada