Hi ha una cançó vella que sempre em fa riure... i molt...!!! la versió espanyola d’un tema de la banda sonora original de la pel·lícula “Sonrisas y Lágrimas” jejeje... Veus? Ja nomès amb nomenar-la estic posant-me en situació de burleta màxim... Si, ho confessarè, sóc una mica burleta, escarnidor de veus i formes de caminar... mai amb malícia, que un s’escarneix a un mateix contínuament... Bonic no és, però és...
Anem al tema que m’embolique...La cançó, la coenta cançó infame que em fa riure fins el punt que me la pose quan els ànims van d’horabaixa... i m’anime amb la cadència hortera i les líriques pujades i baixades de to de la cantant desconeguda que posa veu castellana a la Julie Andrews jejeje... Veus? Em passa cada vegada jejje...
La cançó ha estat traduïda per : “cosas tan bellas”... A ritme de vals austríac, “Froilan Maria” pega bots i girimbeles per les muntanyes i diu tot allò que la fa feliç com una mena de llista de sensacions personals... Li agraden a la penedida monjàvena les òques que rebolen i les xicones vestides de blanc amb flocs blaus, el pastís de poma i com lladra el gos... Si, la cançó em fa riure... sobretot la cadència i el regust euro-rural de la xicota... però hui l’he posada de nou i li he tret un poc de trellat... He pensat que qui vulga que escriguera la cançoneta és un enamorat/ada de les coses senzilles, dels olors autèntics, d’una visió de les coses ben ximple (en el millor sentit de la paraula)... i, rialles a banda provocades pels “gorgoritos” de la soprano, m’he posat a fer-ne llista d’olors i sabors, mirades i sensacions... Com el Manu Chao i el seu “me gusta”... senzilla recopilació de les coses que a un sempre li agraden, sensacions sempre bones que, mai se sap massa bé perquè, tenim en el catàleg de bones flairades...
I si, M’AGRADA quan un vell amb accent valencià pronuncia paraules en llatí que, tal vegada ni sap que volen dir (i què més dona?)... obrint les vocals i fent sonores les “s”. M’AGRADA l’olor de la farina de blat i de l’almàssera: forta, penetrant. M’AGRADEN els guants amb els dits de colorins quan més menuts millor i jugar amb les ferralles dels taps de cava. M’AGRADA arrancar les etiquetes dels pots de maionesa perquè es veja be el contingut i remenar les ametles amb els dits quan estan esteses per eixugar-se a sol. M’agraden els llençols de cotó i les formes corbes de les gerres. Els colors del cel a les nits d’hivern i les formes de les fulles seques dels arbres. M’AGRADEN les sivelles i els botons que semblen caramels, la lletra Q i la flaire dels tarongers, el tocar de l’argila i que em ploga al damunt. Llepar la neu i la forma dels violins. Les tres primeres notes d’una dolçaina i el regust del patxaran. Tirar pedres dins una bassa congelada i la tonya. La olor de les llibreries i el negre del piano, pegar cops a un tronc encès i tocar les escorces dels pins. Menjar tramussos amb pell i respirar la mar. Les illes i els barrancs, la lluna minvant i el rompre el dia per la Grana. M’agraden les teules mores i les parets blanques de calç. Els peus plens de nervis i les llapisseres noves. Els papers grossos i el formatge curat. M’agrada fer dibuixos vora mar, a la sorra i veure volar milotxes. La boira terrera i els barrets de palla. M’AGRADA fregar-me els ulls amb calma i llargament i contar contes. Els mocadors de coll i les mànegues amples. El baf de fred als gots i els culs de les tasses. M’AGRADA veure com es mou el ramat i com balla l’ou, com caminen les perdius i com fan el gos els gats. Arrencar un jonc i fer-lo a trossets i pessigar-me la barba. Veure les xorrimangueres dels ciris i ficar un dit dins la nata....
En un altra ocasió completaré la llista i, tal volta faça un altra amb les cosetes ordinàries de la vida que no m’agraden... segurament començarè alm la olor del vinagre i la parada de les olives i l’aigua-sal brbrbrbr...
Una cosa més... M’agraden els matins de sol d’hivern com aquest que pense gaudir... sortint de casa i deixant l’ordinador quiet...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada