Quatre cavallers es disposen a fer volar un falcó: resseguint els ossos de les costelles i amb marques de ferides fetes per un foc vell. I el falcó maltès vola i vola i clava les urpes en la fusta i la carn. La Valletta retrona amb els trons de coets i es defensa de nou de les invassions bàrbares i de les canonades. La Verge d'espatlles suporta el calor del capvespre mentre els músics fumen i beuen i besen infants ben criats i cau una pluja daurada sobre el tarquim del carrer costerut. Un home-granota sorgeix de les aigües blaves i nétes... i el sol fa daurats els cabells i el vi omple la cúpula immensa dels somnis.
Mai més fàcil ni amb més afecte cau la nit sobre la badia de Sliema.
I la festa de l'amistat calla amb respecte i celebra la vida i la sang que corre de nou per les venes.
Banderes de cent nacions i pobles i pells de glòria i color bru. El bus del diable em porta en un llàmpeg a la fi d'una illa inhòspita i bella i la flaire de la mar m'abraça de nou.
No hi ha brisa més neta...
No hi ha com estar al centre d'un univers nou, l'univers de les mans destres i els llavis tremolosos. I el dit de Sant Pau assenyala la mar blava i no l'infern...
Els cavalls ja no porten cavallers en aquella illa. Ara porten per carrers empedrats turistes amb ventalls i parasols de filigrana. I reguen les flors i porten taxis luxosos i beuen a glops la vida...
El paladar flairant de formatge de cabra i espresso de glopet.
Els ulls plens i el cor bategant de pressa per costeres i vora l'aigua.
I la dona grossa s'ha begut l'home i dorm tranquila... ha fet allò que mana el matriarcat de la seva illa de sargantanes i peixos que ballen flamenc: se l'ha begut i dorm... slow...!
1 comentari:
Atravessant el païs com una creu. De nord a sud i d'oest a est
Publica un comentari a l'entrada