2010/08/03

diuen que som simbòlics...


Convertim qualsevol cosa en símbol. Un color, una paraula, un drap, un objecte, un paper, un plat de menjar o un animal... Éssers simbolitzadors i simbòlics.
Signe, senyal i misteri de la vida. Tambè diuen que és això precisament el que ens fa diferents a la resta dels animals... Quí sap?... el cas és que ho fem sempre, i en cada dia que passa néix un símbol nou, o deu, o mil... i per tot el planeta... Simbols per a mi nomès, per als meus, per a la humanitat... Perdurables i forts o febles i efímers... CAP D'ELLS AMB TANTA FORÇA COM L'AIGUA...
símbol universal (entre d'altres coses) de la VERITAT. De la claredat, de la transparència. Aigües netes i juganeres, aigua clara de font dolça. Aigua que brolla sols quan cap cosa la destorba. Millor que brolle sola que fer-la eixir d'amagatalls.
Juagar amb els xorrets... tornar a l'aigua primordial. I prou d'aigües tèrboles infectes. Prou de mentides i mitges veritats. Que l'aigua pot fer mal, però sempre és millor que el fang i els llimacs...