Quan el món semblava ser un plat ple d'aigües que sobreeixien per les vores. Quan els mapes situaven la Mediterrània al centre del món conegut... Tres illes menudes hi estaven al mig... i continuen ahí: Gozo, Comino i Malta... un altre país.
La gent feia parada en aquelles illes a mitjàn camí: comerciants, corsaris, navegants i viatgers. Aquella gent arreplegava pedres per aquelles illes i se les emportava perquè creien que estaven carregades d'una energia singular. Els cavallers portaven aquelles pedres a les donzelles i amants per atreure l'energia del centre de la Terra.
Ara anirem a buscar aquella energia. Un home tan descregut d'essoterismes con jo mateix en sap ben poc d'aquestes coses. I de centres, ja n'hi ha prou amb saber si hi ha el centre d'un mateix i si es pot trobar en una ocasió qualsevol de la vida.
Anem i tornem i esperem que siga bo... senzillament això s'espera del viatge al centre de la Mediterrània. Al nord Itàlia, al sud l'Àfrica, cap ací la Península Ibèrica i cap allà Xipre i Palestina... i al mig tres i dos i qui sap què més... Un altre pais: mig italià, mig moro, mig britànic. Altra llengua, música, clima, carrers, platges i gent... I vore gent torba tant!.
El Javi m'ha passat un llibre per ambientar: "Corsarios de Levante" (Arturo Pérez-Reverte), Capítol VI: La Isla de los Caballeros. Veurem que ens porta l'experiència... De moment ja hem "signat".
1 comentari:
...un despiojarnos de garrapatas antes de seguir con nuestras verdaderas cuentas pendientes: turcos, españoles,berberiscos,franceses, moriscos,judíos,moros,venecianos,genoveses,florentinos,griegos,dálmatas,albaneses,renegados,corsarios. Vecinos del mismo patio mestizo.Gente de idéntica casta, entre la que no era descabellado compartir un vaso de vino, una carcajada, un insulto rotundo y pintoresco, una broma macabra, antes de crucificarse o intercambiar cabezas a cañonazos con imaginación y saña. Con buen, viejo y sólido odio mediterráneo. Pues nadie se degüella mejor y más agusto que quien harto se conoce. (Corsarios de Levante pág.166)
Publica un comentari a l'entrada