2008/08/24

Fageca

Per a Isa, amb tot l'afecte.


A Fageca hi havia un om a la plaça..., l'única plaça, l'únic om.


Un arbre poderòs i vell, un arbre que inspirava tot tipus d'adjectius magnificents... Un arbre-símbol...


La primera vegada que vaig estar-hi, vaig saber immediatament que aquell arbre era un tòtem, un vell mestre de vida, un arbre d'aquells a la vora dels quals hi néix un poble.


Ara ja no està... ha mort de mala mort, ha estat collit i arrestat. Han posat un jove lledoner al lloc on hi estava l'om, i uns girablaus, i una tanca de ferro...


Dos monuments tenia Fageca: Serrella i l'om de la Plaça... i un d'ells ha mort, per sempre més, sense remei... Ara sols hi és en fotos, en la memòria col·lectiva d'un poble que ha contemplat la seua mort com si fora la pròpia mort del poble... Ballem al voltant del jove lledoner, l'arbre màgic de Mariola on s'aparegué la Verge al Pastoret. Ballem tots entre somriures i fauna vinguda i revinguda de tants llocs. Fagequins que retornen a la festa major, forasters que hem après a apreciar les gràcies de les coses senzilles. Ballem amb un rerefons de trista malenconia per l'arbre mort. Ballem i seguim la vida amb l'extranya sensació que deixen les coses que ja sols seran contalles de vells, records de joventut, coses per contar al que venen darrere... S'ho han perdut: el soroll d'arbre tribal, les assemblees populars a la fresca de l'estiu, el descans dels caminants en tronar del Pla de la Casa. No ha mort un arbre qualsevol... Ha mort el nostre, l'arbre únic i patit...


Descanse en pau, i males nits passe qui s'ha girat de cul davant la seua mort... malson per a la "passia" de malalts que ni ploren ni plorar saben la seua trista mort...


"Que el mal que pas no puc guarir,

si no em mirau

ab los ulls tals que puga dir

que ja no us plau

que jo per vós haja morir.

Si muic per vós, llavors creuréu

l'amor que us port,

que no es pot fer que no ploreu

la trista mort,

d'aquell que ara no voleu.

Que el mal que pas no em pot jaquir,

si no girau

los vostres ulls que em vullen dir

que ja no us plau que jo per vós

haja morir..." (Ausiàs March)