DE MESTRE A MESTRE
Carta oberta a
Vicent Marzà, d'un mestre d'escoles rurals valencianes
Hei Vicent, bon dia.
M'he alçat amb ganes d'escriure i això faré. i SI TENS UN RATET (estarà difícil) DONCS LI PEGUES UNA ULLADA...
Et vaig conèixer a
una assemblea comarcal de Compromís a Alcoi. Teníem entre mans les
primàries i et vas deixar caure amb un company per contar-nos que
havies decidit encapçalar la llista de Compromís per la
circumscripció de Castelló per a diputat a Corts. Em va agradar que
et posares a parlar de l'escola perquè jo sóc mestre i, aquella nit
estava en l'assemblea fet pols desprès d'uns dies durs a les
escoletes de poble en les quals treballe... Relleu, Sella, La
Torre de les Maçanes... Escoles menudes que viuen sota l'amenaça constant de la
Conselleria (hei, que ara tu ets el nostre Conseller, xè!) de
tancar-les i enviar les xiquetes i xiquets a un poble més gran. Ja
saps, escola tancada, poble assassinat. Però ells en tenen igual
d'això. Hem lluitat amb tota la força de la nostra vocació de
mestres per a mantenir vives les nostres escoles de poble malgrat tot
i cada fi de curs s'assembla prou a un «enguany hem resistit, veurem
l'any vinent»...
He fet classes de
tot, de valencià, de religió, de Coneixement de Medi, francès, d'història, d'educació artística... a Primària a Infantil a Secundària... i
sempre a l'Escola Pública. He tastat també això de fer classes a
joves universitaris, ensenyant-los didàctica i he fet cursos i
cursets de tota mena per estar en formació contínua... Com tu, a
que si?... Recolzaments, atenció a alumnes amb necessitats
educatives especials, acollida d'alumnes estrangers, patis,
claustres, hores de preparació de materials didàctics... Com tu,
veritat?.
Per això, Vicent,
estic especialment content que sigues el nostre Conseller. Els
companys i companyes, com que saben que milite activament a Compromís
des de fa molt de temps, em fan preguntes. Coneixes el Vicent? Molt
jove, no? Diu que festeja a Banyeres... Hehehe... ja saps, volen
saber i troben que jo igual tinc alguna resposta. Fins i tot una
companya ha comentat:- Ah, aleshores la Català se'n va ja al carrer
per a sempre, no? Hehehehe. És una mestra tan, tan capficada en fer
be la seva feina que quasi no s'entera que passa al món exterior.
Tens uns reptes que
la gent no imagina. Els de Compromís ens hem mullat en el govern de la Generalitat per
redreçar camins perduts desprès d'anys i anys de foscor i tens
(tenim) un repte que no s'aconsegueix fàcilment: «TORNAR A
L'EDUCACIÓ PÚBLICA VALENCIANA LA SEVA DIGNITAT». La colla de
personatges indignes que ens han governat darrerament han aconseguit
un objectiu que tenien ben claret: desmantellar i desprestigiar
l'escola Pública. Ho tenien més fàcil amb la sanitat perquè ja la
gent pensa generalment que si vols bons metges «els de pago són els millors». Amb
l'escola no passava tant i menys encara a les escoles rurals. L'única
escola de cada poble era la referència. Prestigiades per mestres
sacrificats que, en condicions penoses, van aconseguir que aquells
vells camperols de la postguerra comprengueren com és d'important
portar els xiquets a l'escola i que aprengueren. Amb molts anys
havíem aconseguit crear una clara consciència col·lectiva de la
importància de les nostres escoles de poble. Totes i tots hem passat
per elles i d'elles han eixit jutges, conductors d'autobús, filòsofs
i llenyataires... I ara venen els fills del diable i ens suprimeixen,
retallen, tanquen aules i escoles i ens aconsellen portar els alumnes
a escoles concertades «que tenen de tot» I la maleïda mentalitat
que ja campava per les ciutats mitjanes i grans que l'educació és
millor «si és de pago» arriba fins els racons més amagats de les
muntanyes. Han degradat tant la nostra feina, l'han desprestigiada
tant que hem començat veure com els nostres alumnes s'amunteguen a
les aules com ramat i com fem la nostra feina en unes condicions cada
vegada pitjors.
Bo Vicent, que no
vull cansar-te, que tu açò ho has viscut igual com jo, imagine...
Tu a la feina dura a
la Conselleria i nosaltres al tall, a tractar de tornar a les escoles
dels nostres pobles al centre de l'afecte dels nostres veïns i
veïnes. A caminar, malgrat els entrebancs, amb un mateix objectiu i
guiats per la mateixa idea: que no hi ha una feina més bonica i més
important per a fer persones lliures que la d'educar.
Salutacions
afectuoses, company.
Que no et manquen
les forces que, com deia aquell, «el camí fa pujada i me'n vaig a
peu»; com van els xiquets dels masos a l'escola del poble, amb un
somriure i a peu.
Pau Torregrossa i
Coloma. Mestre d'Escola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada