Si, em notareu que m'he situat clarament del costat de la COALICIÓ COMPROMÍS. En un projecte polític al qual vaig voler sumar-me fa ja molts anys enrere des del Bloc Nacionalista Valencià i ara amb Valentia, com a COMPROMÍS, per les persones, pel País Valencià.
Per això, aquestes reflexions post-electorals, desprès de la gran joia col·lectiva de les eleccions municipals i autonòmiques de maig de 2015, estan fetes des de les meves conviccions... No són ni més ni menys que això... coses que penses mentre li dones repòs al cos...
Ací les posaré juntes i per ordre...
REFLEXIONS AL WC. Capitol 1 ELL VOL EL SOLI REIAL, LA PRESIDÈNCIA PER TOT I PER TOT. Ben mirat el Ximo Puig té un parell d'avantatges respecte a Lerma, Saplana, Camps i Fabra... als Ports i al Maestrat fa fred, es crien amb flaons i mengen bon embotit. Això fa que, en principi, estiga millor preparat per a patir? No se... En fi, així va la cosa... Jo, per si de cas, vaig a buscar una faixa morellana que tinc per dalt, per si em cal posar-me-la, que marca bon culet i amaga la panxa... QUANTA GENEROSITAT, XE... provem sort
REFLEXIONS AL WC. Capítol 2. ELL NO VOL EMBOLICAR-SE..Montiel, com la Sarita Montiel... què seran parents ella i Antonio? ... "fumando espero" diuen els de Podemos, i recolzen, però no entren als governs. Així no s'embruten de fang ni sang. És intel.ligent això, sip... Més encara tenint en compte que s'espera ronya per omplir un tràiler... I ho faran be a Madrid o a Compostel.la, sembla ser... però aci "fumando espero, al hombre que màs quiero... ", que serà, dic jo, el Iglesias... que, per cert, si li soltes la melena i el mires de cul, li té una retirada a "la Geperudeta"... no? ... En fi, faça cadascú el que comprenga, però "per omissió" també hi ha pecat. I qui no es mulla, es remulla...
REELEXIONS AL WC. Capitol 3 i final. ELLA, QÜESTIÓ D'ÈTICA, NO D'ESTÈTICA
Perquè la major part dels salons de plenaris dels nostres ajuntaments semblen temples protestants del culte presbiterià? Amb facistols i regidors amb medallons "de las hijas de Maria" i cortines de l'any de la picor?. Juren per Julio Iglesias i per Snoopy uns i d'altres prometen per Calvin Klein. Amb vares de comandament i centres florals, la parafernàlia és coenta. Tots els salons de plenaris folrats de fustes lluentes o marbres freds. Mònica, tens raó, xicona, s'han dedicat uns i d'altres a gastar diners en plaques, insígnies, marbres i escons de pell i han passat del poble, de la gent a la que s'han compromès a servir. Ara hem de capgirar això i prometre "per la gent i la seva dignitat, pel be comú, per una societat més justa i solidària, amb arrels i alegria de viure. Les margalides blanques que portava Joan Ribó amanollades amb la bandera de tots els colorins m'ha agradat molt... i se que a tu també
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada