Carta a David amb motiu de l'Aplec Pel Territori. La Torre de les Maçanes, octubre de 2014

Algunes vegades, amic DAVID MALLOL, passen coses que són UN MISTERI. No un misteri en el sentit que li donaria la gent que gaudeix amb allò que en diuen paranormal. No misteri en sentit de “cosa oculta”, difícil d’explicar, fins i tot irracional. MISTERI COM ÉS EL MISTERI D’ELX; una cosa meravellosa que es veu, es viu: un cel que s’obre i plou or, un àngel que baixa amb una branca de palmera, unes veus d’home que canten i un cor que batega emocionat...

AIXÍ HA ESTAT EL MISTERI QUE HE VISCUT AQUEST CAP DE SETMANA A L’APLEC PEL TERRITORI AL MEU POBLET... una experiència que solament vivint-la es podria explicar. He viscut moltes coses, totes bones, boniques... però una sensació de que estaves ací, amb mi, ha amerat de goig cada activitat, cada moment, cada paraula.

Molts amics i amigues. Dels que sempre han fet via amb mi, dels nous que la vida m’ha regalat. Alguns per casa altres pel carrer. Organitzant, treballant, gaudint. T’havies apuntat com assistent, tal volta de manera intencional, en un gest d’aquells que signifiquen molt: tant de bo la parada del metro de Barcelona que tens més propera, et portés cap al sud en un moment; que fos cosa de dues o tres parades més al sud del teu barri barceloní.

Si, estaria be. A tocar de mans, entre la gent, sota els xops al riu dinant amb nosaltres, passejant a la serra amb el Daniel Climent, un savi dels nostres que sap com ha de dir-ho tot per fer silenci dins el nostre cervell. Fen-te un cafè amb nosaltres amb el Joan Baldoví (quin gran home aquest!). A la plaça mirant com Anna i jo parlavem a un poble alegre i combatiu format de gent de tants poblets petits del migjorn valencià. Rient amb l’Eugeni Alemany. Escoltant el clam de la dolçaina i esclatant de goig. I a la nit. Al pati de l’escoleta del poble veient com moltes d’aquelles i aquells que he tingut com alumnes a la classe, ballaven feliços – ja adolescents- al ritme de músiques arrelades, nostres, en la nostra llengua... al mateix pati on el mestre Pau, anys abans, els contava històries velles i noves per tractar d’ensenyar-los a pensar, a canviar les coses...

I l’essència del misteri és aquesta: que estaves, ho se, ho he vist. T’he vist somriure entre la gent que s’estima la nostra terra, a vora meu, a la vora de tots nosaltres.

“Oh, poder de l’Alt Imperi,

Senyor de tots los creats!.

Cert és aquest gran misteri

Ser ací tots ajustats.” (del Ternari del Misteri d’Elx)

A Raül Seguí, Dimas, Joan i Julio, Isa, Josep i Vicent, Joan Àngel, Dani, Merce, Anna, Llorenç, Vicent, Maricarmen, les meves tres germanes meravelloses, Mariano i tants altres que la vida m'ha regalat... i DAVID MALLOL. GRÀCIES, BEN ESTIMATS.