Assaig

Es van citar a la plaça del mercat vell. Allà, a hores fosques, no massa tard que és diumenge i demà s'ha de matinar. 

No, les claus, no trobes les claus del local d'assaig del grup de teatre. Han amanegut finalment, sempre les perds... Ai, eixe cabet!.

Trona lluny, el cel està preciós, tant com el seu bescoll, com les seues natges, com el seu somriure, com els muscles i dits.

Un bes, no millor dos, tres... Al mig del carrer, on miren les veïnes i aparquen els senyors advocats, fadrins i casats, vells i velles: ...Pareu les orelles que ens anem a besar... Una dues, tres vegades més.

Vol fer-li l'amor damunt l'escenari. A la sala de l'assaig on va cada setmana a fer d'home templat, seriós, ben plantat. Sempre li donen els mateixos papers, és tan elegant...

La tèbia llum del fanal il·lumina la perfecta forma de la seva cadera, del seu cos. Plantat al mig d'una sala buida. Es miren, es beuen, es treuen el suc de dins de les ninetes. 

I els dits comencen a fer el seu camí, suaument, tendrament. I es tornen branques verdes d'un arbre jove. No, no és massa tard per desitjar fins que els gemecs retronen en la sala sense mobles. No és massa jove ni massa vell, ni molt tendre, ni molt salvatge. És com és, va com va. 

Ballen nus una dansa d'ofegs i gotes de suor. Acte primer, segon, tercer... 

El teló no hi és. No cal en una sala d'assaig.

El peu, el pit, el melic...

I els dits fan ben be el seu camí. Un camí que travessa muralles, puja esglaons i baixa costeres i muntanyes de pell i saliva. 

Ai, la seva aroma!. -M'has tirat a faltar?. -Ni t'imagines com...!.

I la boca s'obre i es tanca del tot la nit. Canta un ocell i el vent acarona les floretes del carrer.

En uns minuts hi ha assaig. La sala s'omplirà de veus i cridòries; i unes i d'altres trepitjaran en el sol de terra de les seves passions, la simfonia secreta d'abraços i mirades. Han fet l'amor a l'escenari, d'amagat, entre les ombres, Amb la sola calor que tot ho crema quan es miren.

La roba torna a cobrir-los i repassen l'espai buit per no oblidar cap cosa...

No, les claus, no trobes les claus del local d'assaig. Al pany, estan al pany, no passes pena.

Perquè ets tan bonic?, tan ben plantat?. Com un arbre de branques tendres, com un petit ocell.

Acte tercer, segon, primer. No hi ha teló... Dos besos, tres al mig d'una plaça que ara és centre del món.

Parlem...

Pensarè en tu...

Farè per trobar un poc de temps, que vaig molt ocupat...

Besa'm. Va, vés que és tard...

Tens les claus?.