Històries de la GATA ALEGRE I COMBATIVA

AL MES D'AGOST VA VENIR A LA MEVA VIDA... CATERINA D'ARAGÓ, LA GATA ALEGRE I COMBATIVA... I estem contents, si... ens entenem tan be ella i jo!!!.

La meva GATA ALEGRE I COMBATIVA acaba el dia panxa en amunt amb mi al sofanet... Ha lluitat amb les moscardes, les vespes i la resta d'insectes que vivien feliçment entre les fulles de les plantes, al terrat. També ha fet combat amb els dragonets que entren i surten per la finestra de la biblioteca. Si hi havia ratolí, deu haver fugit a terme de Benifallim. I com no té prou amb tots aquells combats, ara vol seguir amb els botons de la meva camisa i les tecles de l'ordinador... CATERINA D'ARAGÓ, EN UNA MA UNA GRANERA I EN L'ALTRA UN CANYÓ...

Històries de la GATA ALEGRE I COMBATIVA (Segona part). Ella vol escriure i llegir...I jo, com que sóc mestre d'escola haurè d'ensenyar-la... Encara que sembla saber-ne molt ja d'això. No pot deixar d'intentar posar les potetes damunt el teclat i quan agafe el llibre, ella vol precís posar-se a llegir amb mi. Passe el full, mos al dit...! Clar, igual ella encara no havia acabat el paràgraf,que jo vaig molt apressa... Què en se jo?. Em pose a inventar històries amb el quadern i la llapissera... Ella, mos al dit!!!... que sembla tenir enveja dels moviments nerviosos de la ma quan escriu... o què en se jo?. Finalment ens comprendrem molt be ella i jo... Si, sembla que li agraden les mateixes coses que a mi desprès de tot: Becar panxa en amunt a la maca del terrat, menjar rosquilletes, i llegir i llegir fins que la fosca ens fa alçar-nos, per fi...

Històries de la GATA ALEGRE I COMBATIVA 3: El motxo està gelòs...molt gelòs. Abans ell i jo erem una perfecta parella de ball, sobretot quan ve dissabte. Jo pose les cançons millors per al nostre dansar i ell tes, orgullós, amb perfecta execució dels passos i cadències. Li encanta quan sona "Xavier del Coixo"... Però tot això s'ha acabat amb Caterina d'Aragó... Ara és un BALL DE TRES, com aquell que es ballava a la Fira de Xàtiva, però a l'nrevès: una dona i dos homes... I ella és la que millor ho passa perseguint els bigots del motxo. Gira, regira, bota i cau, estira i arronsa... Una artista de la dansa contemporània, que consisteix a pegar-se bacs i més bacs i contorsionar el cos de vellut sobre els rajols del sòl de terra. Avuí hem fet el nostre particular ball de tres a ritme de Wagner. Per a dies de tomenta estiuenca una pila de Walkíries trontollant penyassegats avall li diu molt be, no?... I ella, ho ha passat millor que a Terra Mítica, cert!!!... Esgotadeta s'ha quedat...

Històries de la GATA ALEGRE I COMBATIVA 4: "Ella es torna boja al llit"... Ai, eixe llit, el més gran de la tenda. Tan gran que vaig haver de serrar els ferros del balcó per fer-lo entrar, que per l'escala no hi cabia. Desprès els meus supercunyats Rafel i David, van portar l'ensoldadora i ho van deixar tot com abans... I allà està per a ella. Si, ja se que heu pensat que en gran follia havia decidit submergir-me en una nova i felina sexualitat, però res més lluny de la realitat, que estic on estava en eixes coses, com abans... Si, "ella es torna boja al llit" i deu pensar que el llitot és la mar mediterrània amb onades salvatges per fer "surfing". No, ella això no s'ho perd i puja les escales a tres a tres per "ajudar-me" a fer lo llit... Quan colpege el matalàs per tovejar-lo una mica i per estirar el llençol de baix, bota damunt com un llamp. I es rebolca contorsionant-se i pegant-se cabades contra els coixins. Flassades fora i cobertors al terra d'un estiró: sflop!. Coixins reballats a les altes... Gaudeix com una condemnada la Caterina. Estire el llençol de dalt i la deixe en blanca immersió uns segons... Cerca una eixida i la troba ben aviat... Ara ve la flassada, que pesa una mica més... I de nou es queda davall com en una coveta suau. Desprès el cobertor d'indiana de la gitana resolta de la plaça...preciós, amb branquetes verdes i fullam oriental, amb pètals de color carabassa que ella acarona i pessiga. I es rebolca i cau del llit i torna a pujar... Crec que la faig feliç al llit (cosa, per altra banda, que no poden dir tots el homes amb les seves companyes de vida i cambra)... I, malgrat ella, em queda perfecte, no us penseu, millor que als hotels, sense acurrufons ni robes regirades... Desprès baixem l'escala com si res haguéssim fet... i els dos dissimulem. 

HISTÒRIES DE LA GATA ALEGRE I COMBATIVA 5: "Eixir de l'armari"... 

Quan Caterina va venir a la meva vida, algunes amigues ja volien enparellar-la amb els seus gats. És tan bonica i ben plantada!!!. Jo ja us deia que era massa menuda, que ja triarà ella amb qui es vol maridar... 

I ha passat, Caterina ha "eixit de l'armari". Us explicarè el succeït...

Vaig corrent, per més prompte que pose el despertador, sempre tinc coses i coses a fer a les fosques i palpentes: les dents, els ulls, el llit, l'escurada, la dutxa, el menjar, els llibres, les claus... Des que he d'anar de poble en poble de mestre itinerant vaig foll escales amunt i avall (el meu cos s'esbadocarà ja veureu)... Aquell dia tocava Relleu, bell poble de la Marina Baixa... les claus, la porta de la cotxera, la samarreta tacada de l'esmorzar, ara m'he de canviar... el mòbil, l'agenda, les ulleres de sol... Roda la clau i carretera avall mentre sona Manel i surt el sol pel Puig-Campana.

Passa el matí: classe, classe, classe... fam!!!. La mare m'ha fet el dinar, perquè l'amor és això: ajudar-se i ajudar. 

Dine, torne a casa i ella, que sempre apareix davall l'arc del menjador i es refrega entre les meves cames un poquet abans la sesta, no apareix... Pense: estarà pel terrat percaçant algun insecte infecte...I dorm, i desperte i m'en vaig al bosc a caminar i vaig a casa Llúcia a tallar-me els cabells i em conviden a sopar i sope i torne a casa... I novament no està Caterina davall l'arc...

I m'entra una pena gran. Escarbe, recerque, obric portes i revise finestrals, pregunte a la veïna i torne a casa assolat... I sent un "meeeeeu"... No, no pot ser... DES DEL MATÍ DINS L'ARMARI AJUPIDA DAMUNT DEL MUNTÓ DE LES SAMARRETES... i jo no m'havia adonat!!!. 

Com una pobrassa s'havia quedat a l'armari tot el dia... M'abraça, l'abrace, menja, beu i s'ajoca el meu costat... SI ELLA SABERA COM LA COMPRENC, COM ÉS DE NEGRA AQUELLA FOSCOR, I COM ÉS DE GRAN SORTIR-NE I ABRAÇAR!!!...