Si, ja crec saber quin és el ritme...(ho dic sense certesa absoluta, amb humildat).El ritme ha de ser el de les estacions de l'any...
I ara hivern. Temps de fer oli i omplir el rebost, temps de preparar la poda del brancam vell i jove, temps de seure rere la finestra ben calents i observar els cels més bells de l'any, els més blaus, els flocs de neu que han de caure...
Quan vinga la primavera la gaudirem, el que haja de ser serà i vindrà... Però el camí d'hivern i la llum del sol en aquestos dies l'hem de gaudir tambè... Seria de ser soca si un no veu i gaudeix dels regals de la vida...
El ritme pausat de les estacions per a tot i per a tots... una rere l'altra, de mica en mica. Fent fermes petjades i sense ofegar el cor ni voler que el temps passe i trasspasse... Tic, tac... hivern, primavera, estiu, tardor, hivern...
Les fulles de la parra agranades per tormentes d'aire fred, els bolets perseguits i digerits, anous trencades, ametles torrades, codonyat al pastador. Aniversaris celebrats i amics acomboiats per celebrar l'any nou... Tot en el seu lloc i tot a poc a poc...
Tot natural... amb la natura fent vida.
Recorrent minuts sense perdre l'alè de la bona gent que un va trobant pel camí... Això si que no... passa el temps i ha de quedar l'afecte. Corren les estacions i sempre queda la terra, les muntanyes, la mar, els camps... això sempre ha de quedar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada