Hi ha una cançò popular eivissenca que comença així... "Anàrem a Sant Miquel, una colla de gent bona xim-pum dali-dali-dali, rum-rum; i una colla de gent bona...". Com que un té el costum de fer "banda sonora original" de les coses que va fent, aquesta era la cançó que em rondinava el cap durant tota la caminada d'aquest gloriòs matí de 9 d'octubre, dia del País Valencià.
I si, una COLLA DE GENT BONA que s'ajupía a les nou del matí sota l'olivera de la plaça de La Torre per moure la caminada. Des que la Colla El Rentonar hi és al món, el 9 d'octubre cal fer algun cim o baixar algun barranc o senzillament caminar... I enguany, també. És la nostra forma de celebrar que som arbres arrelats... els nostres fruits podem reglar-los per on s'hi vol, al món sencer si cal... però som d'ací, d'aquesta terra plantats...
El Joan escolta la proposta de Pauet, uns quants mails i missatges al mòbil un poc d'animació col·lectiva i fet...!. Ens ha eixit redó...
La boira terrera que ompli sovint la valleta a l'altra banda del port; entre la Serreta d'Alcoi, Alfaro, Serrella, Penàguila i els Plans. Ella ens ha donat la benvinguda desprès de travessar el pinar de la Foia Boix en la fresca del matí. Hem parlat de literatura, del Sanatori i els esperits, d'il·lusions per un futur un poc més amable i de coses velles i noves. De política i actualitat, de pets i culs, de tontera i de trellat... i hem fet silenci quan la natura es posa front a nosaltres en tota la seva resplendor.
Baixant hem trobat el naixement de les aigües que compartim amb el nostre poble veí, més menut, bell i arregladet, autèntic i solitari. I la talaia del castellet era amable i riallera.
Esmorzar, riure i acomboiar-se, tot una...
Les xiquetes i els jovençols escales amunt de la talaia i els més entrellatats amb cura de que ningú no caigués... i caiga "el retrato" i un dia esplendoròs de tardor bona i admirable...
En arribar al llavador "El Trò de Ponent" es llança a l'aigua i es rebolca de gust. La gosseta Lola beu de mans del Quimet i les cabres del Rentonar llepen i rellepen la canonada de la font...
Al pati de la Casa del Poble, Sant Miquel ens mira envejòs de les cervesses i cacaus, de les rialles i el bon humor...
Al baret ens serveixen encantats de veure animació. Els rossegons i les carícies per als animals... els gots nets i els plats plens per a les persones i personetes que hi fan rogle.
Cal retornar
L'any que ve parlen de fer camí cap a Bugaia i Xixona... si tenim salut, clar... que encara hi ha temps i tot el millor està per venir... això diu el cor, mentre al cap es passeja un nom, una il·lusió, algú que creue el camí de la seva vida amb el nostre, amb el meu...
Si, caminarem... amb "colla de gent bona"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada