...als que ens obrin els ulls al món i ens ajuden a buidar-nos del nostre etnocentrisme...
Una tassa de te
Un savi japonès, conegut per la saviesa de les seves doctrines, va rebre la visita d'un professor universitari que havia anat a veure’l per preguntar sobre el seu pensament. El professor universitari tenia fama de ser cregut i orgullós, sense parar mai atenció als suggeriments dels altres, creient-se sempre en possessió de la veritat.
El savi va voler ensenyar alguna cosa. Per a això va començar per servir una tassa de te.Va començar tirant el te a poc a poc. Primer la tassa es va omplir. El savi, aparentant no adonar-se que la tassa estava plena, va seguir fent te i més te, fins que la tassa vessa i el líquid va començar a tacar les estovalles. L'ancià mantenia la seva expressió serena i somrient.
El professor d'universitat va mirar desbordar el te, tan estupefacte, que no aconseguia explicar una distracció tan contrària a les normes de la bona urbanitat, però, a un cert punt, no va poder aguantar més i va dir l'ancià savi: "Està plena! Ja no en cap més! "
El savi impertorbable i sense immutar-se, li va dir: - Tu també estàs ple de la teva cultura, de les teves opinions i conjectures erudites i completes, igual que li passa a aquesta tassa. Com puc parlar de la saviesa, que només és comprensible als ànims senzills oberts, si abans no buides la tassa?El professor va comprendre la lliçó i des d'aquell dia es va esforçar a escoltar les opinions dels altres, sense menysprear cap d'elles.
1 comentari:
Estos japonesos tenen cada cosa... Està xulet el conte
Publica un comentari a l'entrada