Una de les coses que més i millor recorde de tot el que he fet en la meua vida és alló de "ballar les danses"... encara que ballar, ballar, el que es diu ballar poc. Cantar, això era lo meu... era i és, que quan les coses venen malferides cante i cante aquelles cançons de més de dos-cents anys... "De folies i romanços jo en tenia un bon cabàs. De folies com la cuixa i romanços com el braç...!". Algun dia d'estiu, quan tinga temps, penjarè per ací algunes de les cançonetes que arreplegarem en aquells estius ples d'experiències inoblidables quan anàvem de poble en poble i de festa en festa. El meu amic Joanet em va fer estes fotos a l'estiu de 2008 quan els bons amics del Grup de danses Sant Jordi em convidaren a tornar a cantar damunt d'un escenari. Els que havien estat els meus companys i amics, els que recorde entre les espurnes dels afectes més sinzers i plens... ells em feren sentir de nou un més, un de la colla de la gent que fa cultura, i cultura de la nostra...
Bestial?,Increïble?... No trobe l'adjectiu... solament se que forma part de la substància més volguda de les meues coses, i dels meus casos... Escenari, dolçaina, rascar de guitarres, cant a l'aire, i aire a la balladora...!
Ahí queda això...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada